Justiciola espaÑola

Innova i llença amb el cor!

Ara tenim moltes escoles públiques que són innovadores, modernes i avançades, del SXXI. Algunes d'aquestes escoles surten molt a la premsa i també guanyen premis. Algunes d'aquestes escoles per les tardes, quan ja no hi ha alumnes, els agrada fer brossa amb les feines de famílies voluntàries. No es recicla, és llença, fins i tot, es llencen els treballs de fusta tallada, feines fetes amb molta voluntat i encara més dedicació per algun pare voluntari, feines fetes per a l'escola, no pas per a l'equip directiu, feines que segurament alguna altra escola estaria encantada de reciclar; però amb tanta innovació no hi ha temps ni espai ni ganes per a res més, el passat és prescindible, l'empremta només ha de ser la pròpia.

Innovant tant no hi cap aturar-se a valorar la feina dels altres (sinó són de la teva colla), encara que sigui feina voluntària, personal i especialitzada. Tot fora, ni rastre del que va ser, els altres mai en van saber tant com els nous innovadors, tot fa pudor d'antic. I si la modernitat no ho vol, vol dir que no val per a res ni per a ningú, es clar!

Innovació capdavantera, que llença el passat i la feina dels altres!  No sembla pas tant modern. El gest de tirar vol dir moltes més coses que el propi gest, tothom en sap de llegir aquest posats tant evidents; es vol esborrar i es vol desvalorar, es vol ofendre amb el menyspreu i és vol posar de manifest. I sí, parlo amb coneixement de causa, parlo de l'escola dels meus dos fills, parlo del que era i del que és ara.

Fustes tallades (2013) per un pare voluntari de l'escola Octavio Paz, 
i llençades a les escombraries, el juny 2017.

Feu una ullada a la feina que es va fer:

http://ampa-escolaoctaviopaz.blogspot.com.es/2013/06/i-ara-si-per-aquest-curs-prou.html?m=0

 i a tot el que s'ha llençat a les escombreres. 

Una feina feta a ma i amb el cor,

una empremta única i apreciada, 

maca, laboriosa i particular

feta per aquesta escola, 

la nostra, la dels nostres fills i filles!!!

Doncs, em temo ... que l'empremta ha durat poc :-(  la innovació d'alguns arrasa amb tot, fins i tot amb el respecte o l'agraïment; 
tot a la brossa, que els nous imposen nous vents! 

El passat no val res i jo en sé més que vosaltres, 
aquest és el missatge, però

tots sabem que sense un PASSAT 

no hi por haver un PRESENT!

I es creuen amb el dret

Divendres matí, 11:30h., caminant per la Via Laietana de Barcelona, cap a una concentració de protesta de l’ ADIC, portant una estelada desplegada (cap a una concentració d'estelades arran la prohibició del TSJC), no més de 500 metres a peu. I em van dir de tot, gent anònima que anava en moto, en cotxes i taxistes, cridant insults variats com si fossin tenors. Així de clar, al meu país, a la meva ciutat, a casa meva jo no puc caminar lliurement amb una bandera que no agrada a una quants, jo no tinc aquest dret, en canvi ells tenen el dret d’increpar-me i insultar-me per sol fet de portar una bandera que no els agrada. Una mena de VIOLÈNCIA verbal que en qualsevol moment pot passar a violència pura i dura com ja ho hem vist. Ens volen atemorits.

I és ben cert que estic completament indefensa, cap administració m’empara, ni les forces de seguretat, ni la justícia, ningú; i els violents ho saben i se senten forts. Però són uns grans covards.

Jo no insulto a qui porta una bandera que no m’agrada, fins i tot davant dels que porten banderes feixistes (que això si que hauria de ser un delicte), callo perquè jo vull un país lliure. Però la realitat es aquesta: avui a Catalunya, caminar pacíficament per un carrer, amb una estelada, és una ofensa tant inacceptable, que uns quants es veuen en la necessitar d’increpar i insultar als que no pensen com ells. No callarem ni ens podran aturar, ja no, hi ho saben. 

I parlem encara de democràcia. 

Bona tarda, bona sort i adéu siau!

Crónica d'una OPmort anunciada!

OP INNOVA

NO fotos d'escola als concerts
i campi qui pugui,

NO pilotes, 
NO "Grito",
NO Pep López,

 NO amic invisible,
NO sardanes a 6è, 

NO dinar final de 6è, 
 NO entrenament cross, 
NO al Pau i la Lupita, 
 NO jocs d'aigua al pati,
NO ball de bastons a 6è, 

NO concurs de punt de llibre, 
NO concurs cartell de la Mercè,

NO Rua de Carnestoltes pel barri,
NO intercanvi a Mèxic.

NO,

 L'ESCOLA SOM TOTS,
L'ESCOLA ÉS
DE TOTS! 




Que tingueu sort ....

Quan les beques per estudiar música són RENDIMENTS de TREBALL!!!

Abans de tenir fills, amb la meva parella ja havíem decidit què els hi voldríem donar una educació musical, estem convençuts que la música ajuda a viure millor i que el coneixement musical és beneficiós en molts aspectes. 

Així que als 4 anys del nostre primer fill el vam apuntar a una escola de música i vam fer el mateix amb el nostre segon fill. L’educació musical és cara, especialment per a una família amb rendes mitjanes/baixes, però malgrat això, era un sacrifici que estàvem disposats a fer, la millor herència per als nostres fills: una bona educació. 

I arribà la crisi, la baixada de sous i misèries laborals vàries. I més problemes i contrarietats per continuar pagant l’escola de música de dos fills i arribar a final de mes de manera decent. Sacrifici per part de tota la família i de tant en quan algun defalliment i dubte de si podríem seguir sustentant l’educació musical dels nois. I uns dia, al cap dels anys, ens diuen que hi haurà beques, finalment a Barcelona estudiar música estarà becat. Aire fresc, poder  acabar l’educació musical fins als 15 anys, era el que volíem per als nostres fills. 

I així al 2015 ens concedeixen una beca, un 70% del que hem pagat a l’escola de música durant el curs, i al 2016 també ens concedeixen la beca. 

L’entitat que atorga les beques, l’EMIPAC (en col·laboració amb  l’INSTITUT DE CULTURA DE BARCELONA -ICUB) dóna els diners a l’escola de música, aquesta fa una retenció del 2% d’IRPF i ens paga a les famílies. Les beques són per compensar  una part de les quotes ja pagades a l’escola, ens demanen papers i certificats a bots per alimentar la burocràcia interna per ser una beca com cal. I desprès arriba l’escombra de l’Agència tributaria i considera que també hem de pagar un 25% d’aquest import en matèria d’impost, ja que per a l’AT la beca és clarament, segons la seva llei, un RENDIMENT DE TREBALL.
He presentat al·legacions, he presentat un recurs de reposició i ara ja ens ha arribat un AVÍS DE CONSTRENYIMENT amb un 20% de recàrrec.  Ni l’escola de música ni l’EMIPAC  hi poden fer res, diuen; jo tampoc a banda de pagar a Hisenda o ser embargada.

Aquest és el sistema que tenim. Juristes  i assessor fiscals de l’EMIPAC i de l’ICUB: voleu dir que no hi ha alguna manera millor de gestionar una beca?  hisenda considera que un ajut  per poder pagar l’escola de música és un rendiment de treball i em fa tributar i pagar un 25% del que se m'atorga i re-pagar l’IRPF abans de rebre l'import concedit. Ningú ho troba indecent? No es pot considerar cap altra via legal  per evitar aquesta martingala?  Perquè no doneu els diners directament a l'escola i que ens els descomptin dels rebuts? Enlloc es comptabilitza el que paguem.

Però a qui l’importa? Si no puc pagar l’escola de música deu voler dir que estiro més el braç que la màniga, deu voler dir que als pobres no ens cal tant, de que em queixo? Si he de pagar a Hisenda és perquè he cobrat alguna cosa de més i si em donen una beca, de que em queixo?. Els pobres no estem mai contents, ja se sap.