Abans de tenir fills, amb la meva parella ja havíem decidit
què els hi voldríem donar una educació musical, estem convençuts que la música
ajuda a viure millor i que el coneixement musical és beneficiós en molts aspectes.
Així que als 4 anys del nostre primer fill el vam apuntar a
una escola de música i vam fer el mateix amb el nostre segon fill. L’educació
musical és cara, especialment per a una família amb rendes mitjanes/baixes, però
malgrat això, era un sacrifici que
estàvem disposats a fer, la millor herència per als nostres fills: una bona
educació.
I arribà la crisi, la baixada de sous i misèries laborals
vàries. I més problemes i contrarietats per continuar pagant l’escola de música
de dos fills i arribar a final de mes de manera decent. Sacrifici per part
de tota la família i de tant en quan algun defalliment i dubte de si podríem
seguir sustentant l’educació musical dels nois. I uns dia, al cap dels anys, ens diuen que hi
haurà beques, finalment a Barcelona estudiar música estarà becat. Aire fresc, poder acabar l’educació musical
fins als 15 anys, era el que volíem per als nostres fills.
I així al 2015 ens concedeixen una beca, un 70% del que hem
pagat a l’escola de música durant el curs, i al 2016 també ens concedeixen la beca.
L’entitat que atorga les beques, l’EMIPAC (en col·laboració amb l’INSTITUT DE CULTURA DE BARCELONA -ICUB) dóna els diners a l’escola de música,
aquesta fa una retenció del 2% d’IRPF i
ens paga a les famílies. Les beques són per compensar una part de les quotes ja pagades a l’escola,
ens demanen papers i certificats a bots per alimentar la burocràcia interna per ser una beca com cal. I desprès arriba
l’escombra de l’Agència tributaria i considera que també hem de pagar un 25% d’aquest
import en matèria d’impost, ja que per
a l’AT la beca és clarament, segons la seva llei, un RENDIMENT DE TREBALL.
He presentat al·legacions, he presentat un recurs de reposició i ara ja ens ha arribat un AVÍS DE CONSTRENYIMENT amb un 20% de recàrrec. Ni l’escola de música ni l’EMIPAC hi poden fer res, diuen; jo tampoc a banda de pagar a Hisenda o ser embargada.
He presentat al·legacions, he presentat un recurs de reposició i ara ja ens ha arribat un AVÍS DE CONSTRENYIMENT amb un 20% de recàrrec. Ni l’escola de música ni l’EMIPAC hi poden fer res, diuen; jo tampoc a banda de pagar a Hisenda o ser embargada.
Aquest és el sistema que tenim. Juristes i assessor fiscals de l’EMIPAC i de
l’ICUB: voleu dir que no hi ha alguna
manera millor de gestionar una beca? hisenda
considera que un ajut per poder pagar
l’escola de música és un rendiment de treball i em fa tributar i pagar un 25%
del que se m'atorga i re-pagar l’IRPF abans de rebre l'import concedit. Ningú
ho troba indecent? No es pot considerar cap altra via legal per evitar aquesta martingala? Perquè no doneu els diners directament a l'escola i que ens els descomptin dels rebuts? Enlloc es comptabilitza el que paguem.
Però a qui l’importa? Si no puc pagar l’escola de música deu
voler dir que estiro més el braç que la màniga, deu voler dir que als pobres no
ens cal tant, de que em queixo? Si he de pagar a Hisenda és perquè he cobrat alguna cosa de més i si em donen una beca, de que em queixo?.
Els pobres no estem mai contents, ja se sap.
