Frases

Qui sembra rebel·lia, recull la llibertat /// Que no ens guanyi la por, el demà avui és nostre.

12 de setembre de 2018

Innova i llença amb el cor!


Ara tenim moltes escoles públiques que són innovadores, modernes i avançades, del SXXI. Algunes d'aquestes escoles surten molt a la premsa i també guanyen premis. Algunes d'aquestes escoles per les tardes, quan ja no hi ha alumnes, els agrada fer brossa amb les feines de famílies voluntàries. No es recicla, és llença, fins i tot, es llencen els treballs de fusta tallada, feines fetes amb molta voluntat i encara més dedicació per algun pare voluntari, feines fetes per a l'escola, no pas per a l'equip directiu, feines que segurament alguna altra escola estaria encantada de reciclar; però amb tanta innovació no hi ha temps ni espai ni ganes per a res més, el passat és prescindible, l'empremta només ha de ser la pròpia.

Innovant tant no hi cap aturar-se a valorar la feina dels altres (sinó són de la teva colla), encara que sigui feina voluntària, personal i especialitzada. Tot fora, ni rastre del que va ser, els altres mai en van saber tant com els nous innovadors, tot fa pudor d'antic. I si la modernitat no ho vol, vol dir que no val per a res ni per a ningú, es clar!

Innovació capdavantera, que llença el passat i la feina dels altres!  No sembla pas tant modern. El gest de tirar vol dir moltes més coses que el propi gest, tothom en sap de llegir aquest posats tant evidents; es vol esborrar i es vol desvalorar, es vol ofendre amb el menyspreu i és vol posar de manifest. I sí, parlo amb coneixement de causa, parlo de l'escola dels meus dos fills, parlo del que era i del que és ara.

Fustes tallades (2013) per un pare voluntari de l'escola Octavio Paz, 
i llençades a les escombraries, el juny 2017.


Feu una ullada a la feina que es va fer:
 i a tot el que s'ha llençat a les escombreres. 

Una feina feta a ma i amb el cor,
una empremta única i apreciada, 
maca, laboriosa i particular
feta per aquesta escola, 
la nostra, la dels nostres fills i filles!!!

Doncs, em temo ... que l'empremta ha durat poc :-(  la innovació d'alguns arrasa amb tot, fins i tot amb el respecte o l'agraïment; 
tot a la brossa, que els nous imposen nous vents! 
El passat no val res i jo en sé més que vosaltres
aquest és el missatge, però
tots sabem que sense un PASSAT 
no hi por haver un PRESENT!

30 de juliol de 2018

I es creuen amb el dret

















Divendres matí, 11:30h., caminant per la Via Laietana de Barcelona, cap a una concentració de protesta de l’ ADIC, portant una estelada desplegada (cap a una concentració d'estelades arran la prohibició del TSJC), no més de 500 metres a peu. I em van dir de tot, gent anònima que anava en moto, en cotxes i taxistes, cridant insults variats com si fossin tenors. Així de clar, al meu país, a la meva ciutat, a casa meva jo no puc caminar lliurement amb una bandera que no agrada a una quants, jo no tinc aquest dret, en canvi ells tenen el dret d’increpar-me i insultar-me per sol fet de portar una bandera que no els agrada. Una mena de VIOLÈNCIA verbal que en qualsevol moment pot passar a violència pura i dura com ja ho hem vist. Ens volen atemorits.

I és ben cert que estic completament indefensa, cap administració m’empara, ni les forces de seguretat, ni la justícia, ningú; i els violents ho saben i se senten forts. Però són uns grans covards.

Jo no insulto a qui porta una bandera que no m’agrada, fins i tot davant dels que porten banderes feixistes (que això si que hauria de ser un delicte), callo perquè jo vull un país lliure. Però la realitat es aquesta: avui a Catalunya, caminar pacíficament per un carrer, amb una estelada, és una ofensa tant inacceptable, que uns quants es veuen en la necessitar d’increpar i insultar als que no pensen com ells. No callarem ni ens podran aturar, ja no, hi ho saben. 

I parlem encara de democràcia. 



















29 de juny de 2018

Bona tarda, bona sort i adéu siau!

Crónica d'una OPmort anunciada!


OP INNOVA
NO fotos d'escola als concerts
i campi qui pugui,

NO pilotes, 
NO "Grito",
NO Pep López,
 NO amic invisible,
NO sardanes a 6è, 
NO dinar final de 6è, 
 NO entrenament cross, 
NO al Pau i la Lupita, 
 NO jocs d'aigua al pati,
NO ball de bastons a 6è, 
NO concurs de punt de llibre, 
NO concurs cartell de la Mercè,
NO Rua de Carnestoltes pel barri,
NO intercanvi a Mèxic.




NO,
 L'ESCOLA SOM TOTS,
L'ESCOLA ÉS
DE TOTS! 




Que tingueu sort ....

22 de maig de 2018

La nación inventada: una historia diferente de Castilla, de Arsenio Escolar, Nacho Escolar


La historia la escriuen sempre els vencedors, diuen. Aquest llibre repassa la historia de quan es forma la identitat nacional castellana fonament de la idea d’Espanya actual . Falsos mites exageracions i mitges veritats que entren a la cultura popular per fonamentar una història, sovint més llegenda que realitat. 




Editorial: Península
Any Publicació:20
Pàgines: 344

7 de maig de 2018

El poder de la sensibilidad, de Kathrin Sohst


Ser PAS (Persona Altament Sensible) no és fàcil. L'alta sensibilitat s'associa a valors com el respecte, la creativitat, la justícia i l'empatia. D'altra banda això comporta problemes per a les persones altament sensibles: massa preocupació per les crítiques, perfeccionisme, idealisme, dubtes sobre si mateix, desconfiança, vulnerabilitat en l'abundància d'estímuls o descontrol, tendència a l'escapisme i dificultades en les relacions.


Editorial:Ariel
Any Publicació: 2017
Pàgines:345

9 d’abril de 2018

Érase una vez la volátil, de Agustina Guerrero

Més color, més vida, més alegria, més sensibilitat, més realitat, més penes i més glòries.
Una noia i una manera de veure i sentir la vida molt particular. Senzilla i clara. I uns dibuixos divertidíssims i tendres. 



Editorial: Lumen
Any Publicació: 2016
Pàgines: moltes






Editorial: Lumen
Any Publicació: 2014
Pàgines: moltes