Bones festes!

 

Un desig ...

Perquè el més emocionant és fer camí, 

mai no oblideu viatjar plens d’esperança, 

amor i felicitat. 

Molta felicitat i il·lusió!! 

Declaració d'intencions ...

Dia Internacional contra la Violència vers les dones

 PROU!!

El meu avi

Lo meu padrí 

Com et recordo padrí, sovint penso en tu. Ja no amb tristesa, només amb molt d’amor. El meu padrí estimat, quant de temps. Tot i que el temps passa, en l’absència ets present, sempre, tants records i sentiments mai es fonen.

I ja veus, per aquí les mateixes misèries de sempre, gelosies malcurades, rancúnies arrossegades i misèria, molta misèria moral. Aquí les ànimes són barates, per quatre duros un cabàs ben ple. La cadena es desfà i com una ominosa llei natural, els errors es repeteixen i es transmeten de generació en generació. No n’aprenem pas massa padrí, pot ser no n’hem après gens ni mica. Com ho deus veure tot plegat? Entristit, segur.

Sé que m’acompanyes, perquè així ho vull jo. I m’agrada pensar que són els sentiments dels d’aquí que us ajunten allà, és que ja en sou uns quants d’estimats per allà i us trobo a faltar.

Avui fa 25 anys que vas marxar. Espera’m sempre padrí, pot ser que trigui encara, em queda molt per fer. Però vindré a reveure't, segur!

 

Pere Saball Font - Cabanabona juny 1970 -

Fem Via!

La meva família i jo, al tram 754! 

A punt per deixar empremta i  

a qui vulgui, fer-li una foto per a la posteritat!! 

Tendència de vida: SXXI

· A les vacances, ja no viatgem lluny, com a màxim alguna excursió

· Mai dinem o sopem a un restaurant ni a cap cosa que se l’hi assembl, som 4

· Si he d’anar a 5 súpers diferents per trobar el millor preu, hi vaig i m’estalvio el gimnàs

· Si em cobren comissions, no m’interessa

· Si he de trucar a una línia 902, busco l’equivalent que no sigui de pagament o no truco

· Porto el moneder ple de tiquets de descomptes del supermercat, ciència aplicada pura

· Si sortim d’excursió, sempre amb el dinar i el berenar, el beure, les patates i les pipes a sobre.

· No comprem gelats a la platja, ni a xiringuitos turístics

· Si s'equivoquen en el canvi o no m'apliquen l'oferta del cartellet, torno a la caixa a requerir el que em pertoca, encara que sigui quincalla  

· No anem al cinema ni al teatre, ni al circ, a no ser que ens donin invitacions o grandíssims descomptes

· Arreplego i m'emporto tots els sobrets de sucres que em posen al cafè


· Només visitem museus quan fan jornades de portes obertes

· Roba i sabates només es compren a les rebaixes

· Si veig una moneda al terra, m’ajupo encara que sigui al mig del carrer i el semàfor en taronja

· Si un desconegut m'ofereix alguna cosa gratuïta, no me’n refio, sempre volen alguna cosa a canvi

· Si una exposició és pagant, passo de llarg i em quedo amb la imatge del cartell

· Ni llibres de paper ni digitals, sóc carnassa de biblioteca

· Descàrregues a tutti pleni de tot el que algú bonament hagi decidit compartir, s'ha de ser agraït

· Fer via llarga en tot aquell transport que una dia va ser públic i que ara és a preu d'or

· Insubmissió  a tot el que ve donat per aquells que es creuen els amos   

· Desacatament a totes les injustícies d'aquest sistema podrit i corrupte

· Desobediència civil  des de les entranyes i en tots els àmbits 

No m’agraden les gallinasses! -->L'escola de pollets -punt i final-

No m’agraden les gallinasses. De fet quan veig unes quantes gallinotes juntes procuro canviar de voravia, digueu-me asocial, fan massa soroll pel meu gust, generalment aquesta mena són força beneites i em posen nerviosa, digueu-me petulant.

Tampoc m’agraden els seus galls, són infidels i superficials de mena, a més de capfluixos i ganduls, només els interessa un tema i ells mateixos, m’avorreixen i ... digueu-me el que vulgueu...

Finalment el meu pollet gran acaba l’escolla dels pollets, ja ha canviat les plomes. I per sort deixarem pel camí a mig galliner, la resta ja serà un altre cloqueig. Hi haurà tants galls i gallines que espero poder passar-hi de manera assossegada, les altres segur que trobaran carnassa nova que el vindrà més de gust.


Sabíeu que hi ha gallines que gosen jutjar? Quin valor!! fins i tot se senten amb el dret de poder valorar com els altres eduquen als seus pollets. Quina poca vergonya!!. 

Tenen un femer tant gros al seu galliner que se sent la ferum d’una hora lluny i només tenen feina a opinar dels altres galliners i dels altres pollets. I per rematar la feina resulta que fins i tot els seus galls, es permeten posar-hi cullerada i tenen els sants pebrots de denigrar a qualsevol que porti plomes, com si res, com si fos la cosa més normal del món. I no se’n salva ningú, tenen berganteria per tothom. I la seva femada fent munt.

Sempre havia pensat que s’hi dedicaven per estupidesa, i així és en algun cas, però em costa que hi ha un bon tros de malvolença, no hi ha res pitjor.



Que la vida ens doní a cadascú de nosaltres, tot el blat que ens mereixem! Aquest és el meu ingenu desig. Bon vent !!