Com et recordo padrí, sovint penso en tu. Ja no amb tristesa, només amb molt d’amor. El meu padrí estimat, quant de temps. Tot i que el temps passa, en l’absència ets present, sempre, tants records i sentiments mai es fonen.
I ja veus, per aquí les mateixes misèries de sempre, gelosies malcurades, rancúnies arrossegades i misèria, molta misèria moral. Aquí les ànimes són barates, per quatre duros un cabàs ben ple. La cadena es desfà i com una ominosa llei natural, els errors es repeteixen i es transmeten de generació en generació. No n’aprenem pas massa padrí, pot ser no n’hem après gens ni mica. Com ho deus veure tot plegat? Entristit, segur.
Sé que m’acompanyes, perquè així ho vull jo. I m’agrada pensar que són els sentiments dels d’aquí que us ajunten allà, és que ja en sou uns quants d’estimats per allà i us trobo a faltar.
Avui fa 25 anys que vas marxar. Espera’m sempre padrí, pot ser que trigui encara, em queda molt per fer. Però vindré a reveure't, segur!
Pere Saball Font - Cabanabona juny 1970 -
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada