Innova i llença amb el cor!

Ara tenim moltes escoles públiques que són innovadores, modernes i avançades, del SXXI. Algunes d'aquestes escoles surten molt a la premsa i també guanyen premis. Algunes d'aquestes escoles per les tardes, quan ja no hi ha alumnes, els agrada fer brossa amb les feines de famílies voluntàries. No es recicla, és llença, fins i tot, es llencen els treballs de fusta tallada, feines fetes amb molta voluntat i encara més dedicació per algun pare voluntari, feines fetes per a l'escola, no pas per a l'equip directiu, feines que segurament alguna altra escola estaria encantada de reciclar; però amb tanta innovació no hi ha temps ni espai ni ganes per a res més, el passat és prescindible, l'empremta només ha de ser la pròpia.

Innovant tant no hi cap aturar-se a valorar la feina dels altres (sinó són de la teva colla), encara que sigui feina voluntària, personal i especialitzada. Tot fora, ni rastre del que va ser, els altres mai en van saber tant com els nous innovadors, tot fa pudor d'antic. I si la modernitat no ho vol, vol dir que no val per a res ni per a ningú, es clar!

Innovació capdavantera, que llença el passat i la feina dels altres!  No sembla pas tant modern. El gest de tirar vol dir moltes més coses que el propi gest, tothom en sap de llegir aquest posats tant evidents; es vol esborrar i es vol desvalorar, es vol ofendre amb el menyspreu i és vol posar de manifest. I sí, parlo amb coneixement de causa, parlo de l'escola dels meus dos fills, parlo del que era i del que és ara.

Fustes tallades (2013) per un pare voluntari de l'escola Octavio Paz, 
i llençades a les escombraries, el juny 2017.

Feu una ullada a la feina que es va fer:

http://ampa-escolaoctaviopaz.blogspot.com.es/2013/06/i-ara-si-per-aquest-curs-prou.html?m=0

 i a tot el que s'ha llençat a les escombreres. 

Una feina feta a ma i amb el cor,

una empremta única i apreciada, 

maca, laboriosa i particular

feta per aquesta escola, 

la nostra, la dels nostres fills i filles!!!

Doncs, em temo ... que l'empremta ha durat poc :-(  la innovació d'alguns arrasa amb tot, fins i tot amb el respecte o l'agraïment; 
tot a la brossa, que els nous imposen nous vents! 

El passat no val res i jo en sé més que vosaltres, 
aquest és el missatge, però

tots sabem que sense un PASSAT 

no hi por haver un PRESENT!

Bona tarda, bona sort i adéu siau!

Crónica d'una OPmort anunciada!

OP INNOVA

NO fotos d'escola als concerts
i campi qui pugui,

NO pilotes, 
NO "Grito",
NO Pep López,

 NO amic invisible,
NO sardanes a 6è, 

NO dinar final de 6è, 
 NO entrenament cross, 
NO al Pau i la Lupita, 
 NO jocs d'aigua al pati,
NO ball de bastons a 6è, 

NO concurs de punt de llibre, 
NO concurs cartell de la Mercè,

NO Rua de Carnestoltes pel barri,
NO intercanvi a Mèxic.

NO,

 L'ESCOLA SOM TOTS,
L'ESCOLA ÉS
DE TOTS! 




Que tingueu sort ....

L'ESCOLA NO ES TOCA!

#escolacatalana 

#lescolaNOestoca

 

NO US HO PERMETREM PAS!  

Quan les beques per estudiar música són RENDIMENTS de TREBALL!!!

Abans de tenir fills, amb la meva parella ja havíem decidit què els hi voldríem donar una educació musical, estem convençuts que la música ajuda a viure millor i que el coneixement musical és beneficiós en molts aspectes. 

Així que als 4 anys del nostre primer fill el vam apuntar a una escola de música i vam fer el mateix amb el nostre segon fill. L’educació musical és cara, especialment per a una família amb rendes mitjanes/baixes, però malgrat això, era un sacrifici que estàvem disposats a fer, la millor herència per als nostres fills: una bona educació. 

I arribà la crisi, la baixada de sous i misèries laborals vàries. I més problemes i contrarietats per continuar pagant l’escola de música de dos fills i arribar a final de mes de manera decent. Sacrifici per part de tota la família i de tant en quan algun defalliment i dubte de si podríem seguir sustentant l’educació musical dels nois. I uns dia, al cap dels anys, ens diuen que hi haurà beques, finalment a Barcelona estudiar música estarà becat. Aire fresc, poder  acabar l’educació musical fins als 15 anys, era el que volíem per als nostres fills. 

I així al 2015 ens concedeixen una beca, un 70% del que hem pagat a l’escola de música durant el curs, i al 2016 també ens concedeixen la beca. 

L’entitat que atorga les beques, l’EMIPAC (en col·laboració amb  l’INSTITUT DE CULTURA DE BARCELONA -ICUB) dóna els diners a l’escola de música, aquesta fa una retenció del 2% d’IRPF i ens paga a les famílies. Les beques són per compensar  una part de les quotes ja pagades a l’escola, ens demanen papers i certificats a bots per alimentar la burocràcia interna per ser una beca com cal. I desprès arriba l’escombra de l’Agència tributaria i considera que també hem de pagar un 25% d’aquest import en matèria d’impost, ja que per a l’AT la beca és clarament, segons la seva llei, un RENDIMENT DE TREBALL.
He presentat al·legacions, he presentat un recurs de reposició i ara ja ens ha arribat un AVÍS DE CONSTRENYIMENT amb un 20% de recàrrec.  Ni l’escola de música ni l’EMIPAC  hi poden fer res, diuen; jo tampoc a banda de pagar a Hisenda o ser embargada.

Aquest és el sistema que tenim. Juristes  i assessor fiscals de l’EMIPAC i de l’ICUB: voleu dir que no hi ha alguna manera millor de gestionar una beca?  hisenda considera que un ajut  per poder pagar l’escola de música és un rendiment de treball i em fa tributar i pagar un 25% del que se m'atorga i re-pagar l’IRPF abans de rebre l'import concedit. Ningú ho troba indecent? No es pot considerar cap altra via legal  per evitar aquesta martingala?  Perquè no doneu els diners directament a l'escola i que ens els descomptin dels rebuts? Enlloc es comptabilitza el que paguem.

Però a qui l’importa? Si no puc pagar l’escola de música deu voler dir que estiro més el braç que la màniga, deu voler dir que als pobres no ens cal tant, de que em queixo? Si he de pagar a Hisenda és perquè he cobrat alguna cosa de més i si em donen una beca, de que em queixo?. Els pobres no estem mai contents, ja se sap. 

Voluntariats i altres tasques !

Ja estem més que acostumats a conviure amb els voluntaris, fa anys que en sentim a parlar. Tot i que no sempre ho personalitzem, sovint només pensem en ONG ‘s i tasques llunyanes, col·laboradors, cooperants, etc.

Doncs voluntaris són també aquells pares que solidàriament penquen en les AMPA de les escoles dels seus fills, aquells veïns i veïnes que regalen hores i paciència a les Associacions de veïns. Aquells que s’engresquen en les comissions de festes dels barris i pobles, tots aquells que participen en associacions diverses per fer tasques que d’una altra manera no es podrien pas assumir. La bona gent que es dedica a recollir, organitzar i repartir coses necessàries i sovint vitals, el personal que acull, acompanya i assessora en tot aquest pou burocràtic que ens engola. Els que bonament regalen, temps, dedicació i coneixements en moviments ciutadans que sovint empenyen a tota una societat, els activistes de les plataformes ciutadanes repartint coratge i ànims, els que participen en esdeveniments ben desinteressadament, els que ensenyen la llengua pròpia com a filantrops genuïns, els altruistes de les entitats humanitàries i un etc. inacabable. I tants i tants anònims individuals, que sense que surtin en cap llista, ajuden als altres sempre que poden.

I tots ells ho fan amb el mateix esperit, adquirir un compromís per ajudar, en la mesura de les capacitats i possibilitats de cadascú i sempre sense rebre res a canvi. Tot i que una mica de gratitud i consideració, sempre és del gust de tothom, hauria de ser com a mínim el que tots ells haurien de rebre. Siguem considerats i agraïts, aprenguem a valorar una mica més a totes aquelles persones voluntàries, filantropes, desinteressades, altruistes i benefactores, sense elles tot seria molt més complicat.



Una premissa que sovint s'oblida! quan algú fa un servei de voluntariat altruista per a la comunitat, només es pot dir una cosa: DONAR LES GRÀCIES!                                    

“Es de bien nacido ser agradecido”

Dedicat especialment a l'Anabel Castillo, la Sònia Grau i la Conxita Araujo. Amb moooolt de carinyo, gràcies per donar tant sense esperar mai res a canvi. Sou grans!!

#niunpasenrere

                       Ni un pas enrere!!!                         

Dia Escolar de la No-violència i la Pau!!

La festa de la Pau

Si tingués la màgia d’un mag
de les bales faria flors,
dels fusells, trombons i fagots
i dels trons, poemes d’amor.

Si tingués la màgia d’un mag
de la gana faria blat,
dels canons, prismàtics gegants
i dels tancs, camions de gelats.

Si tingués la màgia d’un mag,
dels soldats en faria clowns,
dels tinents, ocells de paper,
ballarines o castellers.

Si tingués la màgia d’un mag,
de les mines faria daus,
de les bombes, jocs malabars
i dels corbs, coloms de la pau.

Dàmaris Gelabert

 

Pel CATALÀ a l'escola! Ara i sempre!

 

 

 

No m’agraden les gallinasses! -->L'escola de pollets -punt i final-

No m’agraden les gallinasses. De fet quan veig unes quantes gallinotes juntes procuro canviar de voravia, digueu-me asocial, fan massa soroll pel meu gust, generalment aquesta mena són força beneites i em posen nerviosa, digueu-me petulant.

Tampoc m’agraden els seus galls, són infidels i superficials de mena, a més de capfluixos i ganduls, només els interessa un tema i ells mateixos, m’avorreixen i ... digueu-me el que vulgueu...

Finalment el meu pollet gran acaba l’escolla dels pollets, ja ha canviat les plomes. I per sort deixarem pel camí a mig galliner, la resta ja serà un altre cloqueig. Hi haurà tants galls i gallines que espero poder passar-hi de manera assossegada, les altres segur que trobaran carnassa nova que el vindrà més de gust.


Sabíeu que hi ha gallines que gosen jutjar? Quin valor!! fins i tot se senten amb el dret de poder valorar com els altres eduquen als seus pollets. Quina poca vergonya!!. 

Tenen un femer tant gros al seu galliner que se sent la ferum d’una hora lluny i només tenen feina a opinar dels altres galliners i dels altres pollets. I per rematar la feina resulta que fins i tot els seus galls, es permeten posar-hi cullerada i tenen els sants pebrots de denigrar a qualsevol que porti plomes, com si res, com si fos la cosa més normal del món. I no se’n salva ningú, tenen berganteria per tothom. I la seva femada fent munt.

Sempre havia pensat que s’hi dedicaven per estupidesa, i així és en algun cas, però em costa que hi ha un bon tros de malvolença, no hi ha res pitjor.



Que la vida ens doní a cadascú de nosaltres, tot el blat que ens mereixem! Aquest és el meu ingenu desig. Bon vent !!

L’esperit de les escoles!

Ves a saber perquè quan els pares i mares busquem escola pels nostres fills només pensem en el projecte educatiu, en el claustre de mestres i en la direcció de l’escola, fins i tot en l’immoble. I quina espifiada més gran!

Fa uns dies, parlant d’escoles (en aquestes dates deu ser conversa habitual per uns quants) una amiga em va dir que per saber d’una escola s’ha mirar primerament el component social de l’escola, o sigui a les famílies. I desprès podem fer un cop d’ull a les notes, als projectes d’escola i als equips docents, però tot això ha de ser desprès no pas abans.

Qui marca el dia a dia d’una escola, a banda de les qüestions estrictament pedagògiques, sons els alumnes i per tant les famílies. En som un component essencial i no sempre ho tenim clar. Que una escola funcioni, les famílies en som també responsables.

I parlo per mi i per les meves circumstàncies, per la manca de tot, per la misèria humana, per la falta de ganes, per l’egoisme extrem, pel poc exemple que sabem donar, per les pobreses de l’ànima, per la comoditat que ens inunda, per la manca absoluta de compromís, per les ganes de no fer res a canvi de res, pels prejudicis, per les falses aparences, per la falta de criteri, pels judicis de valor i per la pobretat de cor.

L’essència d’una escola és fa també de portes enfora, és també el que hi ha cada dia a la porta a l’hora d’entrar i sortir, és també el que s’hi parla i s’hi pensa, el que es fa o no es fa, els que s’hi diu o el que s’hi calla.

Famílies, quan busqueu una escola per les criatures, aixequeu una mica el cap i les mires i busqueu als familiars dels alumnes, segur que hi percebreu més i millor.