Frases

Qui sembra rebel·lia, recull la llibertat /// Que no ens guanyi la por, el demà avui és nostre.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris retallades. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris retallades. Mostrar tots els missatges

29 d’octubre del 2013

Intel·ligència suprema elevada a l’infinit

La meva nòmina és tant trista que el govern per poder robar-me mitja paga extra de manera vàlida, segons les seves badomeries, ho han de fer de manera prorrogada: al juny em van treure mitja paga i durant 5 mesos m’agafen 5€ i 41cts cada més i al desembre em fotran l’altra meitat. Si m’ho treuen tot d’una, encara els hauré de pagar. 


I ara, les intel·ligències,  estan estudiant si ens actualitzen el sou amb un increment del 0.5% (sempre a l’espera que l’inflació del 2013 no surti per petaneres, és clar, que aquests en diuen blat i no tenen ni el sac) mentre ens rapinyen descaradament una paga extra sencera, any rere any. 

I tot això després de tres anys de congelacions, reduccions, retallades i una muntanya de drets adquirits a canvi d’anys i de renuncies salarials que s’han esfumat, màgia de la bona i ben espectacular, fins a un dia els teníem ... i ara ja no els veurem més!. A mi (que sóc frugal per no dir barata) si em torneu tot el que m’heu afanat aquest anys, jo poso el cap sota l’ala i callo una bona temporadeta.

Tornar a les condicions laborals de fa 25 anys no és cosa senzilla, i aquí hem fet aquesta regressió en un obrir i tancar d’ulls. Coses del Govern dels supermegamillors!

Quan s’acabi tot això ens tornareu tot el que ens heu pres? Tornarem a començar la partida des de la casella de sortida on ens vam aturar abans que canviéssiu les regles del joc? 


Ara que hi penso, si jo només sóc una trista interina a qui li estan a punt de rasurar les natges, primer  rascaran amb una convocatòria de promoció interna especial i després ho abrillantaran amb el concurs de trasllats i els que sobrevisquin a ...
 

Només tinc ganes de fotre “tiros”!

24 d’octubre del 2013

Vaga #24o !!!!!

Més suport a l'educació i menys abaixar impostos als casinos!
Menys policia i més educació!

 

#wertgonya
#NoALaLOMCE

15 de juliol del 2013

Tendència de vida: SXXI


· A les vacances, ja no viatgem lluny, com a màxim alguna excursió

· Mai dinem o sopem a un restaurant ni a cap cosa que se l’hi assembl, som 4

· Si he d’anar a 5 súpers diferents per trobar el millor preu, hi vaig i m’estalvio el gimnàs

· Si em cobren comissions, no m’interessa

· Si he de trucar a una línia 902, busco l’equivalent que no sigui de pagament o no truco

· Porto el moneder ple de tiquets de descomptes del supermercat, ciència aplicada pura

· Si sortim d’excursió, sempre amb el dinar i el berenar, el beure, les patates i les pipes a sobre.

· No comprem gelats a la platja, ni a xiringuitos turístics

· Si s'equivoquen en el canvi o no m'apliquen l'oferta del cartellet, torno a la caixa a requerir el que em pertoca, encara que sigui quincalla  

· No anem al cinema ni al teatre, ni al circ, a no ser que ens donin invitacions o grandíssims descomptes

· Arreplego i m'emporto tots els sobrets de sucres que em posen al cafè


· Només visitem museus quan fan jornades de portes obertes

· Roba i sabates només es compren a les rebaixes

· Si veig una moneda al terra, m’ajupo encara que sigui al mig del carrer i el semàfor en taronja

· Si un desconegut m'ofereix alguna cosa gratuïta, no me’n refio, sempre volen alguna cosa a canvi

· Si una exposició és pagant, passo de llarg i em quedo amb la imatge del cartell

· Ni llibres de paper ni digitals, sóc carnassa de biblioteca

· Descàrregues a tutti pleni de tot el que algú bonament hagi decidit compartir, s'ha de ser agraït

· Fer via llarga en tot aquell transport que una dia va ser públic i que ara és a preu d'or

· Insubmissió  a tot el que ve donat per aquells que es creuen els amos   

· Desacatament a totes les injustícies d'aquest sistema podrit i corrupte

· Desobediència civil  des de les entranyes i en tots els àmbits 


17 de juny del 2013

Remodel de paiset!


* Text en cursiva extret del programa electoral 2012 de CIU

Transició nacional pujada al núvol a l’espera que vinguin temps millors.

Govern basat en valors (cas millet, cas pallarols, cas pretoria, cas ITV, etc.).
 
Una Catalunya amb més ocupació que sembla ser que no és, però la culpa és de Madrid.

Industria + que mai, Catalunya líder a l’Estat en tancament d’empreses.

Comerç: el model català, regulant tot el que es mou a excepció de les grans superfícies.

Turisme un sector estratègic, alerta!! la gran riques del país, deixem als turistes que vagin on vulguin, que els seus autocars aparquin on vulguin, i que lloguin pisos on vulguin, i de pas apugem els preus per als turistes i de pas que paguin també els pringats del país, retornem als anys 60.

Model català de recerca i innovació, model de retallades continues sense morir en la temptativa.

L’ensenyament, la millor inversió de futur, amb les retallades més grans mai vistes, retallades en docents, en horaris, en manteniment de les instal·lacions, en despeses als centres, en tot el que tingui una partida amb € sense tocar massa a les escoles concertades, perquè fan falta.


Model català d’Universitat, pujada de taxes, acomiadament de treballadors, pujada dels requisits per poder obtenir una beca, etc.

Una Catalunya amb més estat del benestar, sense diners per dependència, allargat l’edat de jubilació, això sí, baixant les taxes dels casinos per tal que tots els avis hi puguin anar sempre que vulguin. 

Un sistema sanitari públic, universal, participatiu i descentralitzat, sobretot públic que han retallat públicament tot el que els hi ha semblat i més i el que no, derivat a la privada, universal si no t’has mort abans que et puguin fer una prova, participatiu perquè són molts els que s’han pujat al carro de robar tot el que han pogut i més sense ni dissimular, i descentralitzat perquè cada regió sanitària pugui fer i desfer  i prevaricar sense que ningú hi digui res. A sí, de tot això se’n diu col·laboració públic-privada. Feu atenció que si ho denuncies  et condemnen segur. 

Facilitar l’accés a l’habitatge, més que l’accés el que es facilita són els desnonaments, per via ràpida.


Finances publiques responsables, s’entén per responsable, retallar tot el que hi hagi sense tocar ni un euro als rics o amiguets, millor retallar els sous dels funcionaris que posar l’impost de successions.  

I aquí ja plego, ja estic  prou malhumorada per una estona. 






10 d’abril del 2012

NO DISPAREN AL FUNCIONARIO



QUE LES REBAJEN EL SUELDO DIEZ VECES, QUE LES QUITEN LAS PAGAS EXTRAS Y QUE LES PROLONGUEN LA JORNADA, PERO QUE NO LOS FUSILEN AL AMANECER, COMO ACABARÁ PIDIENDO EL GENTÍO

Los funcionarios son esos señores y señoras que un buen día aprobaron una oposición en busca de un empleo estable. Su sueldo era seguro, pero escaso. Es más, cuando estalló ese tsunami de falsa prosperidad y este país se llenó de nuevos ricos, su sueldo, en comparación era claramente una puta mierda. No obstante, la gran ventaja que tenían (esto se valora ahora) era que nadie se metía con ellos; en todo caso, si alguien les señalaba era para compadecerse de su pobreza.
-Mira ese pringao: veinte años en la administración, y gana al mes la cuarta parte de lo que yo saco en mi empresa sólo con las horas extras.
Pero un día la crisis estalló y España, que estaba a punto de adelantar a Francia, según ZP, luego de haber pasado a Italia, empezó a irse al carajo. Resulta que la economía se había basado casi y exclusivamente en una burbuja inmobiliaria que nadie quiso pinchar a tiempo, y, cuando explotó, lanzó de golpe contra las oficinas del INEM a tres millones de parados. La recaudación fiscal cayó en picado y, como al mismo tiempo aquí  se había despilfarrado en obras absurdas lo que no está escrito, corrupciones aparte, la deuda y el déficit se dispararon, se empezó a hablar de quiebra y el gentío volvió la cabeza hacia los culpables de tanta ruina: los jodidos funcionarios, que cada mes se llevan a su casa su sueldo calentito, un sueldo que ahora en comparación con tanto “nimileurista” como hay, es muy apetecible.
“Es que la partida destinada al pago de las nóminas de los empleados públicos no deja de crecer”, protesta el gentío. Y lleva razón: tanto en la administración central como autonómica y en la local, cada día hay más gente colocada a dedo y más asesores. Los funcionarios de carrera, o sea, por oposición, no crecen porque sus bajas ya no se cubren, pero cada vez hay más enchufados.
Los gobernantes lo tienen muy fácil a la hora de estrangular a los funcionarios: el gentío ha sentenciado que hay que ir a por ellos. El gentío no distingue entre el burócrata que no da un palo al agua en su negociado (¿para qué estará la inspección, oyes?) y el médico que no da abasto en urgencias, y los dos son funcionarios. Por eso los empleados públicos lo van a pasar francamente mal en lo que queda de crisis. ¡Les van a recortar hasta la calderilla!
-A ver, usted que tenía diez trienios, a vente euros el trienio, va a pasar a tener cinco, a die euros unidad.
-¿Lo qué?
-Es que Bruselas nos ha dicho que a partir de ahora cada trienio tenga seis años. ¡Todo sea por rebajar el déficit, hombre, no ponga esa cara.
Si por el gentío fuera, incluso habría que fusilar a muchos funcionarios al amanecer, así nos ahorraríamos sus futuras pensiones. Pero tampoco hay que pasarse. A no ser que el déficit se resista.

EDITORIAL DE LA REVISTA “EL JUEVES” del 21 de març de2012 
I així seguim un any desprès !!!!           






4 d’abril del 2012

Jo també aviso ....

Jo també aviso ... 
a tots el que creuen que tot això no va amb ells, aviso als que es pensen que se’n sortiran sense ser esquitxats, 
aviso  als companys que no fan vaga perquè pensen que no hi ha res prou important per sacrificar el sou d’un dia, aviso als que es pensen que la resta farem la feina per ells, aviso també a tots aquells que fan veure que miren cap a un altre costat, 
aviso als que s’estan mirant el melic i fins ara van tirant,  aviso als que s’han pensat que son més llestos que la resta que això és expansiu i que n’hi haurà per a tots,aviso als que en algun moment s’han alegrat  de les desgràcies de la funció publica ... per que quan l’administració es constipa ... a la privada li han de tallar una cama. 

I certament, la meva vaga també va començar abans del 29M i seguirà, ara que ja hi estem posats, fins que em mori.

Està clar, si ens abaixen els sous = gastarem menys. No hi ha més. 
I encara està més clar, si gastem menys els que fins ara es feien rics=es faran menys rics. 2+2=4 !!

Doncs, apa, siguem AUSTERS!!!

11 de març del 2011

Retallades

Començo a estar del tema de les retallades i les grans ments pensants .....fins als PEBROTS !!