Innova i llença amb el cor!

Ara tenim moltes escoles públiques que són innovadores, modernes i avançades, del SXXI. Algunes d'aquestes escoles surten molt a la premsa i també guanyen premis. Algunes d'aquestes escoles per les tardes, quan ja no hi ha alumnes, els agrada fer brossa amb les feines de famílies voluntàries. No es recicla, és llença, fins i tot, es llencen els treballs de fusta tallada, feines fetes amb molta voluntat i encara més dedicació per algun pare voluntari, feines fetes per a l'escola, no pas per a l'equip directiu, feines que segurament alguna altra escola estaria encantada de reciclar; però amb tanta innovació no hi ha temps ni espai ni ganes per a res més, el passat és prescindible, l'empremta només ha de ser la pròpia.

Innovant tant no hi cap aturar-se a valorar la feina dels altres (sinó són de la teva colla), encara que sigui feina voluntària, personal i especialitzada. Tot fora, ni rastre del que va ser, els altres mai en van saber tant com els nous innovadors, tot fa pudor d'antic. I si la modernitat no ho vol, vol dir que no val per a res ni per a ningú, es clar!

Innovació capdavantera, que llença el passat i la feina dels altres!  No sembla pas tant modern. El gest de tirar vol dir moltes més coses que el propi gest, tothom en sap de llegir aquest posats tant evidents; es vol esborrar i es vol desvalorar, es vol ofendre amb el menyspreu i és vol posar de manifest. I sí, parlo amb coneixement de causa, parlo de l'escola dels meus dos fills, parlo del que era i del que és ara.

Fustes tallades (2013) per un pare voluntari de l'escola Octavio Paz, 
i llençades a les escombraries, el juny 2017.

Feu una ullada a la feina que es va fer:

http://ampa-escolaoctaviopaz.blogspot.com.es/2013/06/i-ara-si-per-aquest-curs-prou.html?m=0

 i a tot el que s'ha llençat a les escombreres. 

Una feina feta a ma i amb el cor,

una empremta única i apreciada, 

maca, laboriosa i particular

feta per aquesta escola, 

la nostra, la dels nostres fills i filles!!!

Doncs, em temo ... que l'empremta ha durat poc :-(  la innovació d'alguns arrasa amb tot, fins i tot amb el respecte o l'agraïment; 
tot a la brossa, que els nous imposen nous vents! 

El passat no val res i jo en sé més que vosaltres, 
aquest és el missatge, però

tots sabem que sense un PASSAT 

no hi por haver un PRESENT!

I es creuen amb el dret

Divendres matí, 11:30h., caminant per la Via Laietana de Barcelona, cap a una concentració de protesta de l’ ADIC, portant una estelada desplegada (cap a una concentració d'estelades arran la prohibició del TSJC), no més de 500 metres a peu. I em van dir de tot, gent anònima que anava en moto, en cotxes i taxistes, cridant insults variats com si fossin tenors. Així de clar, al meu país, a la meva ciutat, a casa meva jo no puc caminar lliurement amb una bandera que no agrada a una quants, jo no tinc aquest dret, en canvi ells tenen el dret d’increpar-me i insultar-me per sol fet de portar una bandera que no els agrada. Una mena de VIOLÈNCIA verbal que en qualsevol moment pot passar a violència pura i dura com ja ho hem vist. Ens volen atemorits.

I és ben cert que estic completament indefensa, cap administració m’empara, ni les forces de seguretat, ni la justícia, ningú; i els violents ho saben i se senten forts. Però són uns grans covards.

Jo no insulto a qui porta una bandera que no m’agrada, fins i tot davant dels que porten banderes feixistes (que això si que hauria de ser un delicte), callo perquè jo vull un país lliure. Però la realitat es aquesta: avui a Catalunya, caminar pacíficament per un carrer, amb una estelada, és una ofensa tant inacceptable, que uns quants es veuen en la necessitar d’increpar i insultar als que no pensen com ells. No callarem ni ens podran aturar, ja no, hi ho saben. 

I parlem encara de democràcia. 

Bona tarda, bona sort i adéu siau!

Crónica d'una OPmort anunciada!

OP INNOVA

NO fotos d'escola als concerts
i campi qui pugui,

NO pilotes, 
NO "Grito",
NO Pep López,

 NO amic invisible,
NO sardanes a 6è, 

NO dinar final de 6è, 
 NO entrenament cross, 
NO al Pau i la Lupita, 
 NO jocs d'aigua al pati,
NO ball de bastons a 6è, 

NO concurs de punt de llibre, 
NO concurs cartell de la Mercè,

NO Rua de Carnestoltes pel barri,
NO intercanvi a Mèxic.

NO,

 L'ESCOLA SOM TOTS,
L'ESCOLA ÉS
DE TOTS! 




Que tingueu sort ....

Em sap greu però NO us entenc!

Als espanyols que estimeu la vostra terra, que us hi identifiqueu com a poble i que hi viviu un sentiment de cultura, garants de democràcia i de les llibertats per sobre de tot, us entenc perfectament i us respecto, és el mateix sentiment que em passa a mi amb el meu país. 

Als franquistes, fatxes, autoritaris, exaltats patris i tarats varis (vells i joves) i als cunyats de tots aquests, no em mereixeu cap consideració, sou el que sou; tot i que feu vida normal jo no us vull a prop meu. Als que creieu que no ho sou però combregueu amb ells i els mireu amb ullets paternalistes, espero que la consciencia us pessigui una mica i us digui el que sou. I als que un dia us vau creure que éreu d’esquerres però ara viviu en la comoditat i la sacrosanta unitat de la pàtria indissoluble com un impuls vital, ja us ho fareu. 

On m’envaeix la incomprensió és amb els apàtrides voluntaris, tots aquells sense banderes, ciutadans del món que no creuen en polítics ni els d’aquí ni els d’allà; els que són molt moderns, els molt i molt progres, els avançats, els reformistes, els esquerrans de totes les variants que s'ho miren tot des del balcó amb el beuret sempre fresc.
Suposo que és pesarós no acollir sentiments per la terra on vius, no trobar l’espai que et fa pertànyer a un indret o a una idea, se sent o no se sent. També és còmoda i relaxada la postura del no m’agrada res però no faré res per canviar-ho i la de em cago en tots però des del sofà de casa i que no em toquin res del que tinc; per no parlar dels que creuen fermament que tots són igual de lladres i inútils però no mouen un dir per canviar res, no fos que hi hagués canvis. I per acabar, la gent sensible amb força ànsia social i solidària però que resta immòbil esperant que algun dia, algú en algun lloc i en algun moment faci alguna cosa per tal de canviar les legalitats que afavoreixen les desigualtats i les injustícies, però que sigui un altre dia, no pas ara, mai és el moment, la legalitat és la cova de la immobilització i és tan pràctic que sempre estigui  per sobre de la legitimitat, la cosa és tenir un paraigües ple d’excuses.  

Ves que no sigui, que en el fons del fons del cor si que hi teniu una pàtria que us crida.

Espereu ... que a mi m'han enganyat i m'han menjat el coco ? I en canvi vosaltres sabeu la raó i la veritat, oi? No us grinyola?? 
Ai aquests arguments condescendents pensant i dient a la gent que són estúpids. Busqueu un argument millor i més valent! 
Hi ha vegades que s'ha de prendre partit ...

1 d'octubre del 2017, que no em diguin que ...

Que no em diguin que no va passar, que no em diguin que van tenir una actuació proporcionada, que no em diguin que el maltractament verbal els va esverar, que no em diguin que ens han enganyat i ens han menjat el cervell, que no em diguin que no van ser violents, que no em diguin que ja sabíem que passaria això, que no em diguin que estàvem provocant, que no em diguin que massa poc, que no em diguin que hem tensat massa la corda, que no em diguin que era il·legal, que no em diguin que només posàvem papers en caixes de plàstic, que no em diguin que no pararem fins que hi hagi morts, que no em diguin que els feixistes surten per culpa nostra, que no hem diguin que esperen a un altre "gobierno", que no em diguin que tenim democràcia!!

La meva família i jo, hi vam ser!     #somgentdepau

Una mostra de la càrrega violenta que la Policía nacional espanyola, va cometre contra l'Institut Joan Fuster de Barcelona i en contra de tota la gent que era allà en aquell moment. Amenaces, agressivitat i violència per robar l’expressió democràtica d’un poble i impedir la llibertat d’expressió de la gent.

Imatges:

Vídeos:

 

155 Videos of the Repression lived in Catalonia

 by the Spanish Police 
in the Referendum of October 1, 2017

VERGONYA

 

Tinc el cul pelat ...

Ja fa temps que em trobo amb molta gent que quan demana opinió només vol que se li digui el que vol escoltar, si el que penses no és bo per reafirmar l'ego o el seu pensament magnífic, s’ofenen, i s’ofenen molt. Es fan dir que són assertius, transparents, tolerants i és cert que en saben molt de moltes coses i també de manipular i tergiversar, però no suporten les crítiques. Parlen de compartir opinions i ponderar però només volen dir la seva i que el món s’ho empassi, si es pensa diferent comences a fer nosa i a ser molèstia. Tant s'hi val si les critiques són constructives o no, com que parteixen de la seva raó infal·lible i el seu coneixement superior, les encaixen fatal. Alguns i algunes, fins i tot, dirigeixen projectes col·laboratius i si no els hi compres les motos passes directament a la llista negra d’abscessos al cul.

Qui vol opinions diverses? Qui vol consensuar idees? Qui vol acceptar diferents criteris?  Avui dia, només uns quants i són els grans. 

I jo em trobo en una època de la meva vida què ja tinc el cul ben pelat de tanta rucada empassada, farta de pallass@s, egòlatres, petard@s, sobrats i condescendents variats, què quan em demanen opinió, conscient què només és de cara a la galeria i per fer veure que escolten, generalment ja faig muts a la gàbia però si la cosa em sembla important, doncs dono la meva opinió, així de fàcil, m’has preguntat? doncs et dic el que penso. I veig que sovint quedem pocs fora del ramat dels beneplàcits, deu ser per això que amoïno.  

Doncs no cal preguntar, si no s’està disposat a sentir coses malagradoses, no pregunteu, és ben senzill. Però si es vol presumir d’innovador i receptiu, toca empassar saliva, ben segur què de tant en tant us trobareu amb gent que digui el que pensa, ja sabeu que les ovelles van sempre per un altre costat. 

HIP HIP HURRA per ...

HIPHIPHURRA

por la democracia española, 

por las izquierdas españolas y

por los españoles votantes socialistas.

Y como no, por la mafia española!

Lo pseudosocialistas españoles, 

han dado el gobierno a los neofranquistas! 

HISTÓRICO!! 

25 S Elecciones Galicia i Euskadi - Anàlisi resultats-

Aquesta és la meva anàlisi profunda del resultat electoral ... 

segur que se m'entén bé! 

18 de juliol

I avui, en fa 80 anys. 

Que la història us condemni a la ignomínia 

perquè espanya no ho farà mai. 

Cau de franquistes feixistes.

By  Robert Capa & the Spanish Civil War

Cansada però tossuda!

Estic cansada.
I torna a ser l’hora dels cansats.
I els cansats som, els qui sempre trobem una raó per a anar endavant.


I seguirem endavant!

 

I mentrestant, CATALUNYA plora i escanya riu.

Fa temps que algú em van dir que confondre a un aliat amb un enemic ... era un gravíssim error que solia costar molt car.

I aquí estem, fotent les culpes als altres i demonitzant als que no pensen igual, no necessitem enemics. Ara és l'hora dels messies i alguns no podem viure sense ells, ho aturarem tot. Miserables.

Uns adorant al messies personificat, els altres adorant el fum i la utopia i els tercers callats, esperant que passin els cadàvers abans que facin massa pudor. Tothom enrocat en l'absurditat, i així hem perdut tantes vegades que se'ns escapa la història.
És tenir les mires curtes i la manca d'envergadura dels nostres polítics, és la nostra condemna. Diria que hem perdut, un cop més.

I mentrestant, CATALUNYA  plora i escanya riu. 

Benvolguts, Benvolgudes, 

representants polítics dels catalans ... TOTS  i TOTES

FOTEU MOLTA PENA I VERGONYA! 

per si no us ho havien dit.