Frases

Qui sembra rebel·lia, recull la llibertat /// Que no ens guanyi la por, el demà avui és nostre.

16 d’octubre de 2017

Em sap greu però NO us entenc!

Als espanyols que estimeu la vostra terra, que us hi identifiqueu com a poble i que hi viviu un sentiment de cultura, garants de democràcia i de les llibertats per sobre de tot, us entenc perfectament i us respecto, és el mateix sentiment que em passa a mi amb el meu país. 

Als franquistes, fatxes, autoritaris, exaltats patris i tarats varis (vells i joves) i als cunyats de tots aquests, no em mereixeu cap consideració, sou el que sou; tot i que feu vida normal jo no us vull a prop meu. Als que creieu que no ho sou però combregueu amb ells i els mireu amb ullets paternalistes, espero que la consciencia us pessigui una mica i us digui el que sou. I als que un dia us vau creure que éreu d’esquerres però ara viviu en la comoditat i la sacrosanta unitat de la pàtria indissoluble com un impuls vital, ja us ho fareu. 

On m’envaeix la incomprensió és amb els apàtrides voluntaris, tots aquells sense banderes, ciutadans del món que no creuen en polítics ni els d’aquí ni els d’allà; els que són molt moderns, els molt i molt progres, els avançats, els reformistes, els esquerrans de totes les variants que s'ho miren tot des del balcó amb el beuret sempre fresc.
Suposo que és pesarós no acollir sentiments per la terra on vius, no trobar l’espai que et fa pertànyer a un indret o a una idea, se sent o no se sent. També és còmoda i relaxada la postura del no m’agrada res però no faré res per canviar-ho i la de em cago en tots però des del sofà de casa i que no em toquin res del que tinc; per no parlar dels que creuen fermament que tots són igual de lladres i inútils però no mouen un dir per canviar res, no fos que hi hagués canvis. I per acabar, la gent sensible amb força ànsia social i solidària però que resta immòbil esperant que algun dia, algú en algun lloc i en algun moment faci alguna cosa per tal de canviar les legalitats que afavoreixen les desigualtats i les injustícies, però que sigui un altre dia, no pas ara, mai és el moment, la legalitat és la cova de la immobilització i és tan pràctic que sempre estigui  per sobre de la legitimitat, la cosa és tenir un paraigües ple d’excuses.  
Ves que no sigui, que en el fons del fons del cor si que hi teniu una pàtria que us crida.



Espereu ... que a mi m'han enganyat i m'han menjat el coco ? I en canvi vosaltres sabeu la raó i la veritat, oi? No us grinyola?? 
Ai aquests arguments condescendents pensant i dient a la gent que són estúpids. Busqueu un argument millor i més valent! 
Hi ha vegades que s'ha de prendre partit ...



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada