Dia internacional per a l'eliminació de la violència contra les dones

25 de novembre 

 

No m’agraden les gallinasses! -->L'escola de pollets -punt i final-

No m’agraden les gallinasses. De fet quan veig unes quantes gallinotes juntes procuro canviar de voravia, digueu-me asocial, fan massa soroll pel meu gust, generalment aquesta mena són força beneites i em posen nerviosa, digueu-me petulant.

Tampoc m’agraden els seus galls, són infidels i superficials de mena, a més de capfluixos i ganduls, només els interessa un tema i ells mateixos, m’avorreixen i ... digueu-me el que vulgueu...

Finalment el meu pollet gran acaba l’escolla dels pollets, ja ha canviat les plomes. I per sort deixarem pel camí a mig galliner, la resta ja serà un altre cloqueig. Hi haurà tants galls i gallines que espero poder passar-hi de manera assossegada, les altres segur que trobaran carnassa nova que el vindrà més de gust.


Sabíeu que hi ha gallines que gosen jutjar? Quin valor!! fins i tot se senten amb el dret de poder valorar com els altres eduquen als seus pollets. Quina poca vergonya!!. 

Tenen un femer tant gros al seu galliner que se sent la ferum d’una hora lluny i només tenen feina a opinar dels altres galliners i dels altres pollets. I per rematar la feina resulta que fins i tot els seus galls, es permeten posar-hi cullerada i tenen els sants pebrots de denigrar a qualsevol que porti plomes, com si res, com si fos la cosa més normal del món. I no se’n salva ningú, tenen berganteria per tothom. I la seva femada fent munt.

Sempre havia pensat que s’hi dedicaven per estupidesa, i així és en algun cas, però em costa que hi ha un bon tros de malvolença, no hi ha res pitjor.



Que la vida ens doní a cadascú de nosaltres, tot el blat que ens mereixem! Aquest és el meu ingenu desig. Bon vent !!

Les Gallines rebenta ous -->L'escola de pollets -2-

Doncs a l’escola dels pollets arriba l’estiu i arriben les vacances, com cada any. Alegries, tristors, moltes emocions i separacions que afecten  al pollets i impacten en les gallines. És l’hora dels adéus, dels fins a setembre i es clar ...és l’hora dels regalets  als mestres.

Hi ha gallines que campen per solitari, son les llestes, les que fan soles, trien, remenen, compren i regalen el que volen. Algunes són mes mesurades i ho fan de manera privada però les gallines de sang pura fan que la cosa sigui pública i notòria (sinó quina gràcia pot tenir?) es tracta que se n’assabenti  tot el galliner i especialment que ho vegin tots els pollets, és la manera!

I les estúpides, pensen que es millor fer una cosa conjunta, sense gran valor econòmic però amb un toc emocional, alguna cosa senzilla però única. I les més estúpides de tot, tenen la grandíssima gosadia de voler encarregar-se’n, mireu que s’ha de ser descarada i estúpida, voler fer un regal conjunt i ocupar-se’n !!

 La cosa comença bé, no hi ha problemes, a tothom li sembla bé i l’assumpte s’engega. Hi ha gallines que hi participen i n’hi ha que no hi volen participar, però d’això tracta la democràcia, oi ?? de respectar totes les opinions. Però la gallina estúpida és tanoca de mena i sempre està amb la mateixa cantarella, aquella de respectar totes les opinions i ser transparent,  i com que vol que la cosa sigui consensuada, al gust de tothom,  sense donar-se’n compte es va fotent de peus a la galleda.

I és aquí on arriben les gallines rebenta ous, son aquelles que ni ponen ni deixen pondre, és una classe estranya de gallines, mai estan contentes per a  res, però mai prenen cap iniciativa de res.  Estan amb tothom i en contra de tothom, de cara tot els hi sembla bé i d’esquena nomes veuen les palles ens els ulls de les altres.  Sempre amigues de gallines amb molt poca existència interior i molta vida de galliner, sempre influïdes per les que tiren la pedra i amaguen el bec i sempre a punt per rebentar tants ous com trobin, és igual de qui siguin i com siguin, la qüestió és rebentar-ho tot  per sistema. I tot envoltat d’una suficiència extrema i un creure’s amb el dret d’alliçonar a tot l'aviram. 

I això ho diu una gallina estúpida, beneita de mena, d’aquelles que en tenen prou amb el seu dia a dia, amb la seva feina, amb les seves aficions, amb el seu gall i els seus pollets.  
Certament cada dia és més estúpida i una mica més ... satisfeta i despreocupada!!

L'escola de pollets

Hi havia una vegada una escola molt bonica i tota plena de pollets: hi havia pollets d’aquí i d’allà, de terra endins i fins i tot de més enllà del mar. Feia joia veure’ls, de totes mides, de tots colors, sempre esverats i amb ganes de gresca, moltes corredisses, xerinola, crits i carteres plenes de llibres.

I cada dia, les mames gallines feien el mateix ritual, cada matí acompanyaven als seus pollets a l’escola i cada tarda els recollien puntualment, així tots els dies. I va ser així com un grup de gallines es va pensar que es feien amigues, només perquè cada dia anaven a fer el cafè juntes i xerraven una estona, generalment només garlaven de les altres gallines però ja en tenien prou. De tots és sabut que hi ha gallines llestes i gallines estúpides, de fet, les gallines s’assemblen molt als humans, més del que ens pensem. Hi ha gallines amb gràcia i n’hi ha d’espelagarsades, n’hi ha de ponedores i n’hi ha que no han covat mai un ou, n’hi ha de cridaneres i n’hi ha de discretes, a l’igual que les persones, hi ha d’haver de tot.

I fou així com un dia, una gallina que venia del poble es va sentir estranya. Al poble li havien ensenyat a ser educada i això volia dir que de tant en quan, aniria a fer el cafè amb les altres gallines, per tal que no la titllessin de rara i el seu pollet pugues jugar tranquil·lament amb la resta de polls. I així ho va fer, però cada vegada es veia més rara. S’avorria amb les altres gallines, res del que deien era del seu interès, aquestes només es dedicaven a conversar de plomes i parlotejar de tothom, fins i tot de les seves amigues, sempre i quant, és clar, aquestes no hi fossin presents. La gallina de poble estava atordida, que era tot allò ??

I hi va pensar ... va deixar passar un temps i va a tornar a pensar-hi. I finalment va decidir que efectivament, ella era una gallina rara i que no li agradava res de tot allò, que no necessitava lluir constantment les seves plomes ni molt menys empolainar-se d’hipocresia i falsedat per denigrar a les gallines que no cloquegessin juntes. Definitivament, era una gallina diferent o rara, segons algunes, però està clar que això era UN MOLT BON INDICADOR, no pas una ofensa.