#resacelebrar #VergonyaAliena
Divagacions personals i variades: diverses, assortides, diferents i fins i tot ... mixtes !!!
Frases
Qui sembra rebel·lia, recull la llibertat /// Que no ens guanyi la por, el demà avui és nostre.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ecspanya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ecspanya. Mostrar tots els missatges
12 d’octubre del 2020
17 d’agost del 2019
26 d’abril del 2019
Jornada de reflexió ... doncs REFLEXIONEM!
Eleccions al "gobierno", 28 d'abril de 2019
Aquestes són les misèries dels partits unionistes espanyols. No hi ha versió en català, això és tos el que ofereixen als catalans. I això és tot el que ofereixen als espanyols.
Llegiu i jutgeu ...
és per això que necessitem un país nou!
Més social, més lliure i més digne!
12 de febrer del 2019
12 d’octubre del 2018
30 de juliol del 2018
I es creuen amb el dret
Divendres matí, 11:30h., caminant per la Via Laietana de Barcelona, cap a
una concentració de protesta de l’ ADIC, portant una estelada desplegada (cap a una concentració d'estelades arran la prohibició del TSJC), no més de 500 metres a peu. I em van dir de tot,
gent anònima que anava en moto, en cotxes i taxistes, cridant insults variats com si fossin tenors. Així de clar, al meu país, a la meva ciutat, a casa meva jo no puc caminar lliurement amb una bandera que
no agrada a una quants, jo no tinc aquest dret, en canvi ells tenen el dret d’increpar-me i
insultar-me per sol fet de portar una bandera que no els agrada. Una mena de VIOLÈNCIA verbal que en qualsevol moment pot passar a violència pura i dura com ja ho hem vist. Ens volen atemorits.
I
és ben cert que estic completament indefensa, cap administració m’empara, ni les forces de seguretat, ni la justícia, ningú; i els violents ho saben i se
senten forts. Però són uns grans covards.
Jo no insulto a qui porta una bandera que no m’agrada, fins
i tot davant dels que porten banderes feixistes (que això si que
hauria de ser un delicte), callo perquè jo vull un país lliure. Però
la realitat es aquesta: avui a Catalunya, caminar
pacíficament per un carrer, amb una estelada, és una ofensa tant inacceptable, que uns quants es veuen en la necessitar d’increpar i
insultar als que no pensen com ells. No callarem ni ens podran aturar, ja no, hi ho saben.
I parlem encara de democràcia.
21 de març del 2018
Piensa en un país donde ...
Una persona pueda ser maltratada y discriminada por llevar un lazo de color en el pecho, donde por hablar tu lengua materna te puedan retener horas en una comisaría, donde los cuerpos de seguridad del estado te puedan denunciar por delito de odio por ponerte una nariz de payaso y no abrir la boca, donde se pega a la gente (mayores y jóvenes incluidos) por querer votar en un referéndum que previamente el estado había dicho que no tenía ningún tipo de validez, donde la justicia se prostituye y admite a trámite las denuncias según quien las interponga no según los hechos. Donde te pueden meter en la cárcel por cantar una canción o hacer un espectáculo de guiñoles, donde te prohíben el paso por una calle si llevas una bufanda de un color concreto, donde te cortan un árbol frutal porque hay una cinta de un color, o te disparan con balines porque tienes lazos en el balcón. Donde una persona te puede insultar en el metro porque no le gusta el lazo que llevas, donde te incomodan y te insultan continuamente para tener pensamiento propio y no pensar como algunos quieren, donde te exigen una nacionalidad y una lengua que no es la tuya.
Y piensa si este país está en el corazón de Europa, junto a democracias históricas y consolidadas, el 1º mundo industrializado y haciendo reclamo de su sistema democrático, un país donde la ultra-derecha y el fascismo campan alegremente, con banderas y soberbia, donde los miembros del gobierno electo, reciben sobres de dinero, tienen cuentas en Suiza, pagan con dinero negro y hacen amnistías fiscales, indemnizan a directivos de bancos en quiebra y re-colocan a ministros sucios de corrupción en empresas amigas. Donde se rayan y destrozan disco duros con archivos de corruptos, donde se queman ayuntamientos con documentos de corruptos, donde se roban carpetas, de documentos sobre corrupción, de los juzgados, donde casualmente mueren, por causas naturales, 15 imputados del partido que gobierna, poco antes de declarar por corrupción. Donde la gente de la calle grita "a por ellos" para que la policía golpee a otra gente, donde la gente vota y vuelve a votar corruptos, donde la gente se traga porquería televisiva las 24 horas y prefiere no leer nada que venga de fuera y se conforma con percibir "la paguita", donde la prensa roba información personal y lo hace público con toda impunidad y chulería, donde las fuerzas de seguridad del estado ponen escuchas a políticos y después hacen públicas las conversaciones privadas, donde el servicio de inteligencia tiene a sueldo gente que comete atentados mortales, donde el gobierno se niega a dar información sobre los vínculos de terroristas asesinos a sueldo del estado, donde con dinero público se financia una asociación a nombre de un dictador genocida, donde pasados 40 años aún no se ha restablecido la dignidad de los represaliados y asesinados en dictadura, donde el representante de la corona hace de jefe de estado y toma partido por una parte de los súbditos y desprecia e insulta públicamente a la otra parte, donde una persona puede pegar públicamente a una persona de color y decirle que si le da la gana, podría matarle porque sabe que no le pasará nada. Donde por una pelea de borrachos en un bar te pueden caer 30 años de prisión y estar cerrados más de un año y medio en prisión preventiva ... donde ...
Sabéis de qué país os hablo, ¿verdad?
Penseu un país on ...
Una persona pugui ser maltractada i discriminada per portar
un llaç de color al pit, on per parlar la llengua materna et puguin
retenir hores en una comissaria, on els cossos de seguretat de l’estat et
puguin denunciar per delicte d’odi només per
posar-te un nas de pallasso i no obrir la boca, on s’atonyini gent (grans i
joves inclosos) per voler votar en un referèndum que prèviament l’estat havia dit que no
tenia cap mena de validesa, on la justícia es prostitueix i admet a tràmit les
denuncies segons qui les interposa no
segons els fets. On et poden tancar a la presó per cantar una cançó o fer un
espectacle de guinyols, on et prohibeixen el pas per un carrer si portes una
bufanda d'un color concret, on et tallen un arbre fruiter perquè hi ha una cinta d'un color, o et
disparen amb balins perquè tens un llaços al balcó. On una persona t’insulta
al metro perquè no li agrada el llaç que
portes, on t’incomoden i t’insulten contínuament per tenir pensament propi i no pensar com
alguns volen, on t’exigeixen una nacionalitat i una llengua que no es la
teva.
I penseu si aquest
país es trobés ben bé al cor d’Europa,
al costat de democràcies històriques i consolidades, al 1r món industrialitzat
i fent reclam del seu sistema democràtic, si fos un país on la ultradreta i el feixisme campen
alegrement i amb banderes i supèrbia, on els membres del govern electe, reben
sobres de diners, tenen comptes a suïssa, paguen amb diner negre i fan
amnisties fiscals, indemnitzen a directius de bancs en fallida i re-col·loquen
a ministres bruts en empreses amigues. On es ratllen i destrossen disc durs amb
arxius de corruptes, on es cremen ajuntaments amb documents de corruptes, on es
roben carpetes, de documents sobre corrupció, als jutjats, on casualment moren, per causes
naturals, 15 imputats del partit que governa,
poc abans de declarar per corrupció. On la gent del carrer crida “a por ellos” per a que
estomaquin a d’altra gent, on la gent vota i torna a votar corruptes, on la
gent s’empassa porqueria televisiva les 24 hores i prefereix no llegir res que
vingui de fora metres pugui percebre “la paguita", on la premsa roba informació personal i ho fa públic amb tota impunitat i fatxenderia. On les forces de
seguretat de l’estat posen escoltes a polítics i desprès fan públiques les
converses privades, on el servei d’intel·ligència té a sou gent que fa
atemptats mortals, on el govern es nega a donar informació sobre els vincles de
terroristes assassins a sou de l’estat, on amb diner públic es finança una
associació a nom d’un dictador genocida, on passats 40 anys encara no s’ha restablert
la dignitats dels represaliats i assassinats en dictadura, on el representat de
la corona fa de cap d’estat i pren partit per una part dels súbdits i menysté i
insulta públicament a l’altra part. On una persona pot pegar públicament a una
persona de color i dir-li que si vulgues el podria matar perquè sap que no li
passarà res. On per una baralla de beguts en un bar et poden caure 30 anys de presó
i estar tancats més d’un any i mig en presó preventiva ... on ...
Sabeu de quin país us parlo, oi?
Doncs, apa, que sigueu molt feliços ... fins que us toqui!
23 de febrer del 2018
23 F 1981 Memorándum
Madrid, asalto al Congreso de los
Diputados.
Valencia, sublevación militar, se desplegó por las calles
la División Motorizada con dos millares de hombres
y cincuenta carros de combate.
Valencia, sublevación militar, se desplegó por las calles
la División Motorizada con dos millares de hombres
y cincuenta carros de combate.
El 19 de febrero de 1982 se inicia en Madrid el juicio oral contra los acusados, 26 defensores,16 jueces, 69 testigos.
Tres meses después, el 3 de junio de 1982, tras 47 sesiones y 13.000 folios de sumario,se dictaminan las sentencias del Consejo Supremo de Justicia Militar.
El Tribunal Supremo condena en 1983 a 30 de los 33 procesados por el golpe de Estado del 23-F revocando la decisión del Consejo de Guerra, que había impuesto a los golpistas condenas a la baja.
CONDENA A LOS GOLPISTAS, 33 PROCESADOS, 3 absueltos.
1. TENIENTE CORONEL ANTONIO TEJERO

2. CORONEL MIGUEL MANCHADO GARCÍA
Condena: 8 años. Salió de prisión en 1985. Falleció en Murcia en 2010.
3. CORONEL JOSÉ IGNACIO SAN MARTÍN
Condena: 10 años. Salió de prisión en 1986 y falleció en Madrid en 2004.
4. TENIENTE GENERAL MILANS DEL BOSCH
Condena: 30 años. Salió de prisión en 1991. Falleció en Madrid en 1997.
5. TENIENTE CORONEL PEDRO MAS OLIVER
Condena: 6 años. Falleció en 1991.
6. GENERAL LUIS TORRES ROJAS
Condena: 12 años. Falleció tras salir de prisión por motivos de salud en 1988.
7. CAPITÁN DE NAVÍO CAMILO MENÉNDEZ
Condena: 1 año. Salió de prisión en 1982. Falleció en 1994.
8. CORONEL DIEGO IBÁÑEZ INGLÉS
Condena: 10 años. Falleció en Valencia tras salir de prisión en 1987.
9. COMANDANTE RICARDO PARDO ZANCADA
Condena: 12 años. Salió de prisión en 1987. Tras salir de prisión fue director de la revista Iglesia-mundo y colaborador del semanario MC, propiedad de Mario Conde. Ha escrito dos libros sobre el golpe de Estado: 23-F.
10. CAPITÁN FRANCISCO IGNACIO ROMÁN
Absuelto. Ascendió a Coronel.
11. CAPITÁN JUAN PÉREZ DE LASTRA
Condena: 3 años. Se retiró como coronel.
12. CAPITÁN JOSÉ IGNACIO CID FORTEA
Condena: 2 años. Ascendió a comandante.
13. TENIENTE JESÚS ALONSO HERNÁIZ
Condena: 1 año. Ascendió a teniente coronel.
14. CAPITÁN JOSÉ PASCUAL GÁLVEZ
Condena: 3 años. Salió de prisión en 1983.
15. CAPITÁN JOSÉ LUIS ABAD GUTIÉRREZ
Condena: 5 años. Salió de prisión en 1986.
16. CAPITÁN ENRIQUE BOBIS GONZÁLEZ
Condena: 3 años. Se retiró como coronel.
17. CAPITÁN FRANCISCO ACERA MARTÍN
Condena: 2 años. Salió de prisión en 1983.
18. CAPITÁN JUAN BATISTA GONZÁLEZ
Absuelto. Ascendió a teniente coronel.
19. CAPITÁN FRANCISCO DUSMET GARCÍA
Condena: 2 años. Obtuvo la reserva transitoria.
20. CAPITÁN CARLOS ÁLVAREZ-ARENAS
Condena: 3 años. Salió de prisión en 1983.
21. TENIENTE PEDRO IZQUIERDO SÁNCHEZ
Condena: 1 año. Hoy es teniente coronel.
22. CAPITÁN CARLOS LÁZARO CORTHAY
Condena: 3 años. Salió en 1983. Falleció en 2006.
23.TENIENTE CÉSAR ÁLVAREZ FERNÁNDEZ
Condena: 1 año. Actualmente, es coronel de la Guardia Civil.
24. TENIENTE SANTIAGO VECINO NÚÑEZ
Condena: 1 año. Falleció en junio de 1983.
25. TENIENTE MANUEL BOZA CARRASCO
Condena: 1 año. Se retiró como capitán.
26. TENIENTE VICENTE RAMOS RUEDA
Condena: 2 años. Se retiró como comandante.
27. CAPITÁN JESÚS MUÑECAS AGUILAR
Condena: 5 años. Salió de prisión en 1984.
28. TENIENTE JOSÉ NÚÑEZ RUANO
Condena: 1 año. Se retiró como capitán.
29. CAPITÁN VICENTE CARRICONDO
Condena: 1 año. Ascendió a comandante.
30. GENERAL ALFONSO ARMADA COMYN
Condena: 26 años. Indultado en 1988. Vive a caballo entre Madrid y La Coruña.
31. COMANDANTE
JOSÉ LUIS CORTINA PRIETO
Absuelto por falta de
pruebas.
32. CAPITÁN
VICENTE GÓMEZ IGLESIAS
Condena: 6 años. Fue indultado en
1984.
33. JUAN
GARCÍA CARRÉS
Condena: 2 años. Fue el único
civil condenado. Falleció poco después de salir de prisión.21 de desembre del 2017
6 de desembre del 2017
16 d’octubre del 2017
Em sap greu però NO us entenc!

Als franquistes, fatxes, autoritaris, exaltats patris i
tarats varis (vells i joves) i als cunyats de tots aquests, no em mereixeu cap
consideració, sou el que sou; tot i que feu vida normal jo no us vull a prop
meu. Als que creieu que no ho sou però
combregueu amb ells i els mireu amb ullets paternalistes, espero que la consciencia us pessigui una mica i us digui el que sou. I als que un dia us
vau creure que éreu d’esquerres però ara
viviu en la comoditat i la sacrosanta unitat de la pàtria indissoluble com un impuls vital, ja us ho fareu.
On m’envaeix la
incomprensió és amb els apàtrides voluntaris, tots aquells sense banderes, ciutadans del món que no creuen en polítics ni els d’aquí ni els d’allà; els
que són molt moderns, els molt i molt progres, els avançats, els reformistes, els esquerrans de totes les variants que s'ho miren tot des del balcó amb el beuret sempre fresc.
Suposo que és pesarós no acollir sentiments per la terra on vius, no trobar l’espai que et fa pertànyer a un indret o a una idea, se sent o no se sent. També és còmoda i relaxada la postura del no m’agrada res però no faré res per canviar-ho i la de em cago en tots però des del sofà de casa i que no em toquin res del que tinc; per no parlar dels que creuen fermament que tots són igual de lladres i inútils però no mouen un dir per canviar res, no fos que hi hagués canvis. I per acabar, la gent sensible amb força ànsia social i solidària però que resta immòbil esperant que algun dia, algú en algun lloc i en algun moment faci alguna cosa per tal de canviar les legalitats que afavoreixen les desigualtats i les injustícies, però que sigui un altre dia, no pas ara, mai és el moment, la legalitat és la cova de la immobilització i és tan pràctic que sempre estigui per sobre de la legitimitat, la cosa és tenir un paraigües ple d’excuses.
Suposo que és pesarós no acollir sentiments per la terra on vius, no trobar l’espai que et fa pertànyer a un indret o a una idea, se sent o no se sent. També és còmoda i relaxada la postura del no m’agrada res però no faré res per canviar-ho i la de em cago en tots però des del sofà de casa i que no em toquin res del que tinc; per no parlar dels que creuen fermament que tots són igual de lladres i inútils però no mouen un dir per canviar res, no fos que hi hagués canvis. I per acabar, la gent sensible amb força ànsia social i solidària però que resta immòbil esperant que algun dia, algú en algun lloc i en algun moment faci alguna cosa per tal de canviar les legalitats que afavoreixen les desigualtats i les injustícies, però que sigui un altre dia, no pas ara, mai és el moment, la legalitat és la cova de la immobilització i és tan pràctic que sempre estigui per sobre de la legitimitat, la cosa és tenir un paraigües ple d’excuses.
Ves que no sigui, que en el fons del fons del cor si que hi teniu una pàtria que us crida.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)