I es creuen amb el dret

Divendres matí, 11:30h., caminant per la Via Laietana de Barcelona, cap a una concentració de protesta de l’ ADIC, portant una estelada desplegada (cap a una concentració d'estelades arran la prohibició del TSJC), no més de 500 metres a peu. I em van dir de tot, gent anònima que anava en moto, en cotxes i taxistes, cridant insults variats com si fossin tenors. Així de clar, al meu país, a la meva ciutat, a casa meva jo no puc caminar lliurement amb una bandera que no agrada a una quants, jo no tinc aquest dret, en canvi ells tenen el dret d’increpar-me i insultar-me per sol fet de portar una bandera que no els agrada. Una mena de VIOLÈNCIA verbal que en qualsevol moment pot passar a violència pura i dura com ja ho hem vist. Ens volen atemorits.

I és ben cert que estic completament indefensa, cap administració m’empara, ni les forces de seguretat, ni la justícia, ningú; i els violents ho saben i se senten forts. Però són uns grans covards.

Jo no insulto a qui porta una bandera que no m’agrada, fins i tot davant dels que porten banderes feixistes (que això si que hauria de ser un delicte), callo perquè jo vull un país lliure. Però la realitat es aquesta: avui a Catalunya, caminar pacíficament per un carrer, amb una estelada, és una ofensa tant inacceptable, que uns quants es veuen en la necessitar d’increpar i insultar als que no pensen com ells. No callarem ni ens podran aturar, ja no, hi ho saben. 

I parlem encara de democràcia. 

Érase una vez la volátil, de Agustina Guerrero

Més color, més vida, més alegria, més sensibilitat, més realitat, més penes i més glòries.
Una noia i una manera de veure i sentir la vida molt particular. Senzilla i clara. I uns dibuixos divertidíssims i tendres. 

Editorial: Lumen

Any Publicació: 2016
Pàgines: moltes

Editorial: Lumen

Any Publicació: 2014
Pàgines: moltes

 

http://guerreroagustina.blogspot.com.es/

Piensa en un país donde ...

Una persona pueda ser maltratada y discriminada por llevar un lazo de color en el pecho, donde por hablar tu lengua materna te puedan retener horas en una comisaría, donde los cuerpos de seguridad del estado te puedan denunciar por delito de odio por ponerte una nariz de payaso y no abrir la boca, donde se pega a la gente (mayores y jóvenes incluidos) por querer votar en un referéndum que previamente el estado había dicho que no tenía ningún tipo de validez, donde la justicia se prostituye y admite a trámite las denuncias según quien las interponga no según los hechos. Donde te pueden meter en la cárcel por cantar una canción o hacer un espectáculo de guiñoles, donde te prohíben el paso por una calle si llevas una bufanda de un color concreto, donde te cortan un árbol frutal porque hay una cinta de un color, o te disparan con balines porque tienes lazos en el balcón. Donde una persona te puede insultar en el metro porque no le gusta el lazo que llevas, donde te incomodan y te insultan continuamente para tener pensamiento propio y no pensar como algunos quieren, donde te exigen una nacionalidad y una lengua que no es la tuya.

Y piensa si este país está en  el corazón de Europa, junto a democracias históricas y consolidadas, el 1º mundo industrializado y haciendo reclamo de su sistema democrático, un país donde la ultra-derecha y el fascismo campan alegremente, con banderas y soberbia, donde los miembros del gobierno electo, reciben sobres de dinero, tienen cuentas en Suiza, pagan con dinero negro y hacen amnistías fiscales, indemnizan a directivos de bancos en quiebra y re-colocan a ministros sucios de corrupción en empresas amigas. Donde se rayan y destrozan disco duros con archivos de corruptos, donde se queman ayuntamientos con documentos de corruptos, donde se roban carpetas, de documentos sobre corrupción, de los juzgados, donde casualmente mueren, por causas naturales, 15 imputados del partido que gobierna, poco antes de declarar por corrupción. Donde la gente de la calle grita "a por ellos" para que la policía golpee a otra gente, donde la gente vota y vuelve a votar corruptos, donde la gente se traga porquería televisiva las 24 horas y prefiere no leer nada que venga de fuera y se conforma con percibir "la paguita", donde la prensa roba información personal y lo hace público con toda impunidad y chulería,  donde las fuerzas de seguridad del estado ponen escuchas a políticos y después hacen públicas las conversaciones privadas, donde el servicio de inteligencia tiene a sueldo gente que comete atentados mortales, donde el gobierno se niega a dar información sobre los vínculos de terroristas asesinos a sueldo del estado, donde con dinero público se financia una asociación a nombre de un dictador genocida, donde pasados ​​40 años aún no se ha restablecido la dignidad de los represaliados y asesinados en dictadura, donde el representante de la corona hace de jefe de estado y toma partido por una parte de los súbditos y desprecia e insulta públicamente a la otra parte, donde una persona puede pegar públicamente a una persona de color y decirle que si le da la gana, podría matarle porque sabe que no le pasará nada. Donde por una pelea de borrachos en un bar te pueden caer 30 años de prisión y estar cerrados más de un año y medio en prisión preventiva ... donde ...

Sabéis de qué país os hablo, ¿verdad?

Pues, hala, que seáis muy felices...hasta que te toque!

Penseu un país on ...

Una persona pugui ser maltractada i discriminada per portar un llaç de color al pit, on per parlar la llengua materna et puguin retenir hores en una comissaria, on els cossos de seguretat de l’estat et puguin denunciar per delicte d’odi només per posar-te un nas de pallasso i no obrir la boca, on s’atonyini gent (grans i joves inclosos) per voler votar en un referèndum que prèviament l’estat havia dit que no tenia cap mena de validesa, on la justícia es prostitueix i admet a tràmit les denuncies segons qui les interposa no segons els fets. On et poden tancar a la presó per cantar una cançó o fer un espectacle de guinyols, on et prohibeixen el pas per un carrer si portes una bufanda d'un color concret, on et tallen un arbre fruiter perquè hi ha una cinta d'un color, o et disparen amb balins perquè tens un llaços al balcó. On una persona t’insulta al metro perquè no li agrada el  llaç que portes, on t’incomoden i t’insulten contínuament  per tenir pensament propi i no pensar com alguns volen, on t’exigeixen una nacionalitat i una llengua que no es la teva. 

I penseu si aquest país es trobés ben bé al cor d’Europa, al costat de democràcies històriques i consolidades, al 1r món industrialitzat i fent reclam del seu sistema democràtic, si fos un país  on la ultradreta i el feixisme campen alegrement i amb banderes i supèrbia, on els membres del govern electe, reben sobres de diners, tenen comptes a suïssa, paguen amb diner negre i fan amnisties fiscals, indemnitzen a directius de bancs en fallida i re-col·loquen a ministres bruts en empreses amigues. On es ratllen i destrossen disc durs amb arxius de corruptes, on es cremen ajuntaments amb documents de corruptes, on es roben carpetes, de documents sobre corrupció, als jutjats, on casualment moren, per causes naturals, 15 imputats del partit que governa, poc abans de declarar per corrupció. On la gent del carrer crida “a por ellos” per a que estomaquin a d’altra gent, on la gent vota i torna a votar corruptes, on la gent s’empassa porqueria televisiva les 24 hores i prefereix no llegir res que vingui de fora metres pugui percebre “la paguita", on la premsa roba informació personal i ho fa públic amb tota impunitat i fatxenderia. On les forces de seguretat de l’estat posen escoltes a polítics i desprès fan públiques les converses privades, on el servei d’intel·ligència té a sou gent que fa atemptats mortals, on el govern es nega a donar informació sobre els vincles de terroristes assassins a sou de l’estat, on amb diner públic es finança una associació a nom d’un dictador genocida, on passats 40 anys encara no s’ha restablert la dignitats dels represaliats i assassinats en dictadura, on el representat de la corona fa de cap d’estat i pren partit per una part dels súbdits i menysté i insulta públicament a l’altra part. On una persona pot pegar públicament a una persona de color i dir-li que si vulgues el podria matar perquè sap que no li passarà res. On per una baralla de beguts en un bar et poden caure 30 anys de presó i estar tancats més d’un any i mig en presó preventiva ... on ...

Sabeu de quin país us parlo, oi?

Doncs, apa, que sigueu molt feliços ... fins que us toqui! 

Diario de una volátil, de Agustina Guerrero

Color, vida, alegria, sensibilitat, realitat, penes i glòries. Una noia i una manera de veure i sentir la vida molt particular. Senzilla i clara. I uns dibuixos divertidíssims i tendres. 

Editorial: Lumen

Any Publicació: 2014
Pàgines: moltes

http://guerreroagustina.blogspot.com.es/

Quan les beques per estudiar música són RENDIMENTS de TREBALL!!!

Abans de tenir fills, amb la meva parella ja havíem decidit què els hi voldríem donar una educació musical, estem convençuts que la música ajuda a viure millor i que el coneixement musical és beneficiós en molts aspectes. 

Així que als 4 anys del nostre primer fill el vam apuntar a una escola de música i vam fer el mateix amb el nostre segon fill. L’educació musical és cara, especialment per a una família amb rendes mitjanes/baixes, però malgrat això, era un sacrifici que estàvem disposats a fer, la millor herència per als nostres fills: una bona educació. 

I arribà la crisi, la baixada de sous i misèries laborals vàries. I més problemes i contrarietats per continuar pagant l’escola de música de dos fills i arribar a final de mes de manera decent. Sacrifici per part de tota la família i de tant en quan algun defalliment i dubte de si podríem seguir sustentant l’educació musical dels nois. I uns dia, al cap dels anys, ens diuen que hi haurà beques, finalment a Barcelona estudiar música estarà becat. Aire fresc, poder  acabar l’educació musical fins als 15 anys, era el que volíem per als nostres fills. 

I així al 2015 ens concedeixen una beca, un 70% del que hem pagat a l’escola de música durant el curs, i al 2016 també ens concedeixen la beca. 

L’entitat que atorga les beques, l’EMIPAC (en col·laboració amb  l’INSTITUT DE CULTURA DE BARCELONA -ICUB) dóna els diners a l’escola de música, aquesta fa una retenció del 2% d’IRPF i ens paga a les famílies. Les beques són per compensar  una part de les quotes ja pagades a l’escola, ens demanen papers i certificats a bots per alimentar la burocràcia interna per ser una beca com cal. I desprès arriba l’escombra de l’Agència tributaria i considera que també hem de pagar un 25% d’aquest import en matèria d’impost, ja que per a l’AT la beca és clarament, segons la seva llei, un RENDIMENT DE TREBALL.
He presentat al·legacions, he presentat un recurs de reposició i ara ja ens ha arribat un AVÍS DE CONSTRENYIMENT amb un 20% de recàrrec.  Ni l’escola de música ni l’EMIPAC  hi poden fer res, diuen; jo tampoc a banda de pagar a Hisenda o ser embargada.

Aquest és el sistema que tenim. Juristes  i assessor fiscals de l’EMIPAC i de l’ICUB: voleu dir que no hi ha alguna manera millor de gestionar una beca?  hisenda considera que un ajut  per poder pagar l’escola de música és un rendiment de treball i em fa tributar i pagar un 25% del que se m'atorga i re-pagar l’IRPF abans de rebre l'import concedit. Ningú ho troba indecent? No es pot considerar cap altra via legal  per evitar aquesta martingala?  Perquè no doneu els diners directament a l'escola i que ens els descomptin dels rebuts? Enlloc es comptabilitza el que paguem.

Però a qui l’importa? Si no puc pagar l’escola de música deu voler dir que estiro més el braç que la màniga, deu voler dir que als pobres no ens cal tant, de que em queixo? Si he de pagar a Hisenda és perquè he cobrat alguna cosa de més i si em donen una beca, de que em queixo?. Els pobres no estem mai contents, ja se sap. 

Tinc el cul pelat ...

Ja fa temps que em trobo amb molta gent que quan demana opinió només vol que se li digui el que vol escoltar, si el que penses no és bo per reafirmar l'ego o el seu pensament magnífic, s’ofenen, i s’ofenen molt. Es fan dir que són assertius, transparents, tolerants i és cert que en saben molt de moltes coses i també de manipular i tergiversar, però no suporten les crítiques. Parlen de compartir opinions i ponderar però només volen dir la seva i que el món s’ho empassi, si es pensa diferent comences a fer nosa i a ser molèstia. Tant s'hi val si les critiques són constructives o no, com que parteixen de la seva raó infal·lible i el seu coneixement superior, les encaixen fatal. Alguns i algunes, fins i tot, dirigeixen projectes col·laboratius i si no els hi compres les motos passes directament a la llista negra d’abscessos al cul.

Qui vol opinions diverses? Qui vol consensuar idees? Qui vol acceptar diferents criteris?  Avui dia, només uns quants i són els grans. 

I jo em trobo en una època de la meva vida què ja tinc el cul ben pelat de tanta rucada empassada, farta de pallass@s, egòlatres, petard@s, sobrats i condescendents variats, què quan em demanen opinió, conscient què només és de cara a la galeria i per fer veure que escolten, generalment ja faig muts a la gàbia però si la cosa em sembla important, doncs dono la meva opinió, així de fàcil, m’has preguntat? doncs et dic el que penso. I veig que sovint quedem pocs fora del ramat dels beneplàcits, deu ser per això que amoïno.  

Doncs no cal preguntar, si no s’està disposat a sentir coses malagradoses, no pregunteu, és ben senzill. Però si es vol presumir d’innovador i receptiu, toca empassar saliva, ben segur què de tant en tant us trobareu amb gent que digui el que pensa, ja sabeu que les ovelles van sempre per un altre costat.