Tinc el cul pelat ...

Ja fa temps que em trobo amb molta gent que quan demana opinió només vol que se li digui el que vol escoltar, si el que penses no és bo per reafirmar l'ego o el seu pensament magnífic, s’ofenen, i s’ofenen molt. Es fan dir que són assertius, transparents, tolerants i és cert que en saben molt de moltes coses i també de manipular i tergiversar, però no suporten les crítiques. Parlen de compartir opinions i ponderar però només volen dir la seva i que el món s’ho empassi, si es pensa diferent comences a fer nosa i a ser molèstia. Tant s'hi val si les critiques són constructives o no, com que parteixen de la seva raó infal·lible i el seu coneixement superior, les encaixen fatal. Alguns i algunes, fins i tot, dirigeixen projectes col·laboratius i si no els hi compres les motos passes directament a la llista negra d’abscessos al cul.

Qui vol opinions diverses? Qui vol consensuar idees? Qui vol acceptar diferents criteris?  Avui dia, només uns quants i són els grans. 

I jo em trobo en una època de la meva vida què ja tinc el cul ben pelat de tanta rucada empassada, farta de pallass@s, egòlatres, petard@s, sobrats i condescendents variats, què quan em demanen opinió, conscient què només és de cara a la galeria i per fer veure que escolten, generalment ja faig muts a la gàbia però si la cosa em sembla important, doncs dono la meva opinió, així de fàcil, m’has preguntat? doncs et dic el que penso. I veig que sovint quedem pocs fora del ramat dels beneplàcits, deu ser per això que amoïno.  

Doncs no cal preguntar, si no s’està disposat a sentir coses malagradoses, no pregunteu, és ben senzill. Però si es vol presumir d’innovador i receptiu, toca empassar saliva, ben segur què de tant en tant us trobareu amb gent que digui el que pensa, ja sabeu que les ovelles van sempre per un altre costat.