Frases

Qui sembra rebel·lia, recull la llibertat /// Que no ens guanyi la por, el demà avui és nostre.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris miserables. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris miserables. Mostrar tots els missatges

12 de setembre del 2018

Innova i llença amb el cor!


Ara tenim moltes escoles públiques que són innovadores, modernes i avançades, del SXXI. Algunes d'aquestes escoles surten molt a la premsa i també guanyen premis. Algunes d'aquestes escoles per les tardes, quan ja no hi ha alumnes, els agrada fer brossa amb les feines de famílies voluntàries. No es recicla, és llença, fins i tot, es llencen els treballs de fusta tallada, feines fetes amb molta voluntat i encara més dedicació per algun pare voluntari, feines fetes per a l'escola, no pas per a l'equip directiu, feines que segurament alguna altra escola estaria encantada de reciclar; però amb tanta innovació no hi ha temps ni espai ni ganes per a res més, el passat és prescindible, l'empremta només ha de ser la pròpia.

Innovant tant no hi cap aturar-se a valorar la feina dels altres (sinó són de la teva colla), encara que sigui feina voluntària, personal i especialitzada. Tot fora, ni rastre del que va ser, els altres mai en van saber tant com els nous innovadors, tot fa pudor d'antic. I si la modernitat no ho vol, vol dir que no val per a res ni per a ningú, es clar!

Innovació capdavantera, que llença el passat i la feina dels altres!  No sembla pas tant modern. El gest de tirar vol dir moltes més coses que el propi gest, tothom en sap de llegir aquest posats tant evidents; es vol esborrar i es vol desvalorar, es vol ofendre amb el menyspreu i és vol posar de manifest. I sí, parlo amb coneixement de causa, parlo de l'escola dels meus dos fills, parlo del que era i del que és ara.

Fustes tallades (2013) per un pare voluntari de l'escola Octavio Paz, 
i llençades a les escombraries, el juny 2017.


Feu una ullada a la feina que es va fer:
 i a tot el que s'ha llençat a les escombreres. 

Una feina feta a ma i amb el cor,
una empremta única i apreciada, 
maca, laboriosa i particular
feta per aquesta escola, 
la nostra, la dels nostres fills i filles!!!

Doncs, em temo ... que l'empremta ha durat poc :-(  la innovació d'alguns arrasa amb tot, fins i tot amb el respecte o l'agraïment; 
tot a la brossa, que els nous imposen nous vents! 
El passat no val res i jo en sé més que vosaltres
aquest és el missatge, però
tots sabem que sense un PASSAT 
no hi por haver un PRESENT!

29 de juny del 2018

Bona tarda, bona sort i adéu siau!

Crónica d'una OPmort anunciada!


OP INNOVA
NO fotos d'escola als concerts
i campi qui pugui,

NO pilotes, 
NO "Grito",
NO Pep López,
 NO amic invisible,
NO sardanes a 6è, 
NO dinar final de 6è, 
 NO entrenament cross, 
NO al Pau i la Lupita, 
 NO jocs d'aigua al pati,
NO ball de bastons a 6è, 
NO concurs de punt de llibre, 
NO concurs cartell de la Mercè,
NO Rua de Carnestoltes pel barri,
NO intercanvi a Mèxic.




NO,
 L'ESCOLA SOM TOTS,
L'ESCOLA ÉS
DE TOTS! 




Que tingueu sort ....

27 de febrer del 2015

I m’han punit, els MALPARITS!!


He estat penalitzada, i m’han fotut un bon pessic  de diners. M´he posat malalta, se m’ha ocorregut agafar una bronquitis aguda, i es clar, m’han castigat  en allò que mes falta em fa, ja que tinc un sou de pena, doncs m’ho han descomptat del sou. Sí, l’administració, quan et poses malalta et castiga, gràcies als polítics, ells són així.

Aquesta és la societat del benestar i l’estima que els dirigents tenen als treballadors, quan et poses malalta, AMB UNA BAIXA MÈDICA entre les dents, a banda del problemes de salut i de  les despeses farmacèutiques, et pispen una part del teu sou. És o no és una sanció en tota regla? 

Doncs bé, no em puc permetre cap malaltia, sincerament ho dic, així que la propera vegada que agafi alguna cosa, sigui greu o sigui lleu, sigui infecciosa o contagiosa, sigui degenerativa  o congènita, se’m caiguin els budells o els pulmons, aniré a treballar. Perquè a casa, seguim menjant, seguim pagant  l’hipoteca, la llum, l’aigua, etc. estigui o no estigui malalta.  I cobro tan poc, que vivim a mesada treballada. 


Ah, per cert, no m’agrada gens posar-me malalta, ja m’agradaria ser una superwoman i no patir aquestes febleses humanes !! 

I m’acomiado amb  aquella cançó que diu: “Si els fills de puta volessin ... no veuríem mai el sol ...”, sovint la tinc al cap. 





4 de juliol del 2013

Carta d'una EX a l'Oriol Junqueras


Benvolgut Oriol,

Em presento: em dic Maricel i us he votat tota la vida, ara ja fa uns anys que no, el tripartit em va fer molta vergonya. I sóc funcionaria, concretament interina perquè entenguis millor les meves misèries.

Continuo amb el sou retallat un 15% i m’han tornat a robar la paga extra, amb il·lusió i amb el vostre beneplàcit, perquè no he vist que aixequéssiu ni un dit per nosaltres; ni esmentar la posta en escena de fer veure que uns quants, gràcies a la vostra clemència, sí que rebran la paga ja que aquets no arriben ni al 3% . M’heu enganyat i això fa lleig, vau dir que no ho faríeu. Heu mentit com el govern, però d’aquest ja fa temps que algunes no n'esperem res que no sigui endollar amiguets a preu d’or, potinejar amb tot el que es pugui, acabar amb la sanitat i l'educació pública i en un moment propici privatitzar a tots els treballadors públics que puguin sense fer massa soroll. El que no em podia imaginar és que ho fessin amb el vostre silenci que equival a un bon suport.

No sou ni a l’oposició ni voleu constar com a soci de govern, però esteu jugant a la puta i a la ramoneta de manera desmanyotada i aquesta és nova, fins ara aquest era un vici de CIU.

Us haureu de mullar un dia d’aquest, perquè encara que les enquestes us disparin al cel, la recaiguda pot ser estrepitosa i la factura arribarà, sempre arriba, i ja ho heu viscut tot això. Com pot ser que hagueu permès al govern aplicar una retallada il·legítima sense el permís del parlament? i no heu dit ni un mot per tal de no posicionar-vos clarament, perquè això segurament comportaria perdre vots i ensenyar la cara. I la vergonya? I la decència?. Lleig i desagradable, s’ha de ser valent per jugar a portar un país a la independència.

I el pressupostos ?? que hi farem ?? Deixar que visquem amb pressupostos prorrogats és tant lamentable com donar suport a uns pressupostos patètics però així sempre podeu dir que no en sou partícips, tot i que no dir res davant d’una injustícia és igual que donar-hi muntura.

I això és el que feu, donar suport sense voler donar la cara, no fer res per aturar aquest govern desbocat que acabarà amb tot i amb tots. I això té un nom.