Frases

Qui sembra rebel·lia, recull la llibertat /// Que no ens guanyi la por, el demà avui és nostre.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Barcelona. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Barcelona. Mostrar tots els missatges

12 de setembre del 2018

Innova i llença amb el cor!


Ara tenim moltes escoles públiques que són innovadores, modernes i avançades, del SXXI. Algunes d'aquestes escoles surten molt a la premsa i també guanyen premis. Algunes d'aquestes escoles per les tardes, quan ja no hi ha alumnes, els agrada fer brossa amb les feines de famílies voluntàries. No es recicla, és llença, fins i tot, es llencen els treballs de fusta tallada, feines fetes amb molta voluntat i encara més dedicació per algun pare voluntari, feines fetes per a l'escola, no pas per a l'equip directiu, feines que segurament alguna altra escola estaria encantada de reciclar; però amb tanta innovació no hi ha temps ni espai ni ganes per a res més, el passat és prescindible, l'empremta només ha de ser la pròpia.

Innovant tant no hi cap aturar-se a valorar la feina dels altres (sinó són de la teva colla), encara que sigui feina voluntària, personal i especialitzada. Tot fora, ni rastre del que va ser, els altres mai en van saber tant com els nous innovadors, tot fa pudor d'antic. I si la modernitat no ho vol, vol dir que no val per a res ni per a ningú, es clar!

Innovació capdavantera, que llença el passat i la feina dels altres!  No sembla pas tant modern. El gest de tirar vol dir moltes més coses que el propi gest, tothom en sap de llegir aquest posats tant evidents; es vol esborrar i es vol desvalorar, es vol ofendre amb el menyspreu i és vol posar de manifest. I sí, parlo amb coneixement de causa, parlo de l'escola dels meus dos fills, parlo del que era i del que és ara.

Fustes tallades (2013) per un pare voluntari de l'escola Octavio Paz, 
i llençades a les escombraries, el juny 2017.


Feu una ullada a la feina que es va fer:
 i a tot el que s'ha llençat a les escombreres. 

Una feina feta a ma i amb el cor,
una empremta única i apreciada, 
maca, laboriosa i particular
feta per aquesta escola, 
la nostra, la dels nostres fills i filles!!!

Doncs, em temo ... que l'empremta ha durat poc :-(  la innovació d'alguns arrasa amb tot, fins i tot amb el respecte o l'agraïment; 
tot a la brossa, que els nous imposen nous vents! 
El passat no val res i jo en sé més que vosaltres
aquest és el missatge, però
tots sabem que sense un PASSAT 
no hi por haver un PRESENT!

30 de juliol del 2018

I es creuen amb el dret

















Divendres matí, 11:30h., caminant per la Via Laietana de Barcelona, cap a una concentració de protesta de l’ ADIC, portant una estelada desplegada (cap a una concentració d'estelades arran la prohibició del TSJC), no més de 500 metres a peu. I em van dir de tot, gent anònima que anava en moto, en cotxes i taxistes, cridant insults variats com si fossin tenors. Així de clar, al meu país, a la meva ciutat, a casa meva jo no puc caminar lliurement amb una bandera que no agrada a una quants, jo no tinc aquest dret, en canvi ells tenen el dret d’increpar-me i insultar-me per sol fet de portar una bandera que no els agrada. Una mena de VIOLÈNCIA verbal que en qualsevol moment pot passar a violència pura i dura com ja ho hem vist. Ens volen atemorits.

I és ben cert que estic completament indefensa, cap administració m’empara, ni les forces de seguretat, ni la justícia, ningú; i els violents ho saben i se senten forts. Però són uns grans covards.

Jo no insulto a qui porta una bandera que no m’agrada, fins i tot davant dels que porten banderes feixistes (que això si que hauria de ser un delicte), callo perquè jo vull un país lliure. Però la realitat es aquesta: avui a Catalunya, caminar pacíficament per un carrer, amb una estelada, és una ofensa tant inacceptable, que uns quants es veuen en la necessitar d’increpar i insultar als que no pensen com ells. No callarem ni ens podran aturar, ja no, hi ho saben. 

I parlem encara de democràcia. 



















29 de juny del 2018

Bona tarda, bona sort i adéu siau!

Crónica d'una OPmort anunciada!


OP INNOVA
NO fotos d'escola als concerts
i campi qui pugui,

NO pilotes, 
NO "Grito",
NO Pep López,
 NO amic invisible,
NO sardanes a 6è, 
NO dinar final de 6è, 
 NO entrenament cross, 
NO al Pau i la Lupita, 
 NO jocs d'aigua al pati,
NO ball de bastons a 6è, 
NO concurs de punt de llibre, 
NO concurs cartell de la Mercè,
NO Rua de Carnestoltes pel barri,
NO intercanvi a Mèxic.




NO,
 L'ESCOLA SOM TOTS,
L'ESCOLA ÉS
DE TOTS! 




Que tingueu sort ....

11 de novembre del 2017

11N

 #Llibertatpresospolitics  #FreeCatalanPoliticalPrisoners 


Així de senzill ...

Si estás gobernado por gente 
que no entiende tu lengua, 
es que estás colonizado.


9 d’octubre del 2017

1 d'octubre del 2017, que no em diguin que ...


Que no em diguin que no va passar, que no em diguin que van tenir una actuació proporcionada, que no em diguin que el maltractament verbal els va esverar, que no em diguin que ens han enganyat i ens han menjat el cervell, que no em diguin que no van ser violents, que no em diguin que ja sabíem que passaria això, que no em diguin que estàvem provocant, que no em diguin que massa poc, que no em diguin que hem tensat massa la corda, que no em diguin que era il·legal, que no em diguin que només posàvem papers en caixes de plàstic, que no em diguin que no pararem fins que hi hagi morts, que no em diguin que els feixistes surten per culpa nostra, que no hem diguin que esperen a un altre "gobierno", que no em diguin que tenim democràcia!!

La meva família i jo, hi vam ser!     #somgentdepau


Una mostra de la càrrega violenta que la Policía nacional espanyola, va cometre contra l'Institut Joan Fuster de Barcelona i en contra de tota la gent que era allà en aquell moment. Amenaces, agressivitat i violència per robar l’expressió democràtica d’un poble i impedir la llibertat d’expressió de la gent.



Imatges:


Vídeos:
 

155 Videos of the Repression lived in Catalonia

 by the Spanish Police 
in the Referendum of October 1, 2017

VERGONYA
 

17 d’agost del 2017

In memoriam ...


#TotsSomBacerlona          #notincpor              #StopTerrorism

 


  #rambles


 

8 d’agost del 2017

Dia del gat


Aprofitant l'avinentesa ...  que no seus escapi!
EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA



 
I de pas, feu una ullada a la fenomenal feina de l'Associació Barcelona Gat i Gos, @bcngatigos
una feina que passa gairebé invisible i que és tant imprescindible. GRÀCIES GENT! 

I a la  feina de la fotògrafa i voluntària Helena J. Heidenreich, https://500px.com/leporcia  @leporcia
unes imatges  FANTÀSTIQUES! 

SOU ÀNGELS!! 
Gràcies infinites 
per aquesta tasca.

10 d’abril del 2017

Cremeu Barcelona! de Guillem Martí


Història i literatura, clara i senzilla. Un fet real i primordial per a la història de Barcelona gairebé desconegut, per increïble que sembli, Barcelona no seria el que és avui. Una història molt ben lligada, plena de gent i sentiments.
I un heroi, en Miquel Serra i Pàmies, que passa desapercebut en la història i en el record.
Barcelona i Catalunya li deu un reconeixement, mai és tard!

Editorial: Columna
Any Publicació: 2015
 Pàgines: 601





Miquel Serra i Pàmies (dempeus), la seva dona Teresa i la seva filla Maria Rosa, a Mèxic, el 1956.

28 de febrer del 2017

La fi dels secrets, de Miquel Esteve Valldepérez


Un entre mig entre ficció i el relat històric.
Barcelona, mitjans S.XIV i principis S.XV. Maquinacions del poder financer de la Barcelona medieval amb les taules de canvis com a fil conductor. Política, poder, finances, amors i desamors no massa diferents de l'època actual.

Editorial: Ediciones B
Any Publicació: 2015
Pàgines: 464