Ja
fa temps que em trobo amb molta gent que quan demana opinió només vol que se li
digui el que vol escoltar, si el que
penses no és bo per reafirmar l'ego o el seu pensament magnífic, s’ofenen,
i s’ofenen molt. Es fan dir que són assertius, transparents, tolerants i és
cert que en saben molt de moltes coses i també de manipular i tergiversar, però no suporten les
crítiques. Parlen de compartir opinions i ponderar però només volen dir la seva
i que el món s’ho empassi, si es pensa diferent comences a fer nosa i a ser molèstia.
Tant s'hi val si les critiques són constructives o no, com que parteixen de la seva raó infal·lible i el seu coneixement superior, les encaixen fatal. Alguns i algunes,
fins i tot, dirigeixen projectes col·laboratius i si no els hi compres les
motos passes directament a la llista negra d’abscessos al cul.
Qui
vol opinions diverses? Qui vol consensuar idees? Qui vol acceptar diferents
criteris? Avui dia, només uns quants i són
els grans.
I jo
em trobo en una època de la meva vida què ja tinc el cul ben pelat de tanta
rucada empassada, farta de pallass@s, egòlatres, petard@s, sobrats i
condescendents variats, què quan em demanen opinió, conscient què només és de cara
a la galeria i per fer veure que escolten, generalment ja faig muts a la gàbia però si la cosa
em sembla important, doncs dono la meva opinió, així de fàcil, m’has preguntat? doncs et dic el que
penso. I veig que sovint quedem pocs fora del ramat dels beneplàcits, deu ser
per això que amoïno.
Doncs
no cal preguntar, si no s’està disposat a sentir coses malagradoses, no
pregunteu, és ben senzill. Però si es vol presumir d’innovador i receptiu, toca
empassar saliva, ben segur què de
tant en tant us trobareu amb gent que digui el que pensa, ja sabeu que les ovelles
van sempre per un altre costat.
Molt encertada la teva reflexió. Cada vegada ens trobem més adults infantils que es miren massa el melic.
ResponElimina