No m’agraden les gallinasses. De fet quan veig unes quantes gallinotes juntes procuro canviar de voravia, digueu-me asocial, fan massa soroll pel meu gust, generalment aquesta mena són força beneites i em posen nerviosa, digueu-me petulant.
Tampoc m’agraden els seus galls, són infidels i superficials de mena, a més de capfluixos i ganduls, només els interessa un tema i ells mateixos, m’avorreixen i ... digueu-me el que vulgueu...
Finalment el meu pollet gran acaba l’escolla dels pollets, ja ha canviat les plomes. I per sort deixarem pel camí a mig galliner, la resta ja serà un altre cloqueig. Hi haurà tants galls i gallines que espero poder passar-hi de manera assossegada, les altres segur que trobaran carnassa nova que el vindrà més de gust.
Sabíeu que hi ha gallines que gosen jutjar? Quin valor!! fins i tot se senten amb el dret de poder valorar com els altres eduquen als seus pollets. Quina poca vergonya!!. Tenen un femer tant gros al seu galliner que se sent la ferum d’una hora lluny i només tenen feina a opinar dels altres galliners i dels altres pollets. I per rematar la feina resulta que fins i tot els seus galls, es permeten posar-hi cullerada i tenen els sants pebrots de denigrar a qualsevol que porti plomes, com si res, com si fos la cosa més normal del món. I no se’n salva ningú, tenen berganteria per tothom. I la seva femada fent munt.
Sempre havia pensat que s’hi dedicaven per estupidesa, i així és en algun cas, però em costa que hi ha un bon tros de malvolença, no hi ha res pitjor.
Que la vida ens doní a cadascú de nosaltres, tot el blat que ens mereixem! Aquest és el meu ingenu desig. Bon vent !!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada