L'escola de pollets

Hi havia una vegada una escola molt bonica i tota plena de pollets: hi havia pollets d’aquí i d’allà, de terra endins i fins i tot de més enllà del mar. Feia joia veure’ls, de totes mides, de tots colors, sempre esverats i amb ganes de gresca, moltes corredisses, xerinola, crits i carteres plenes de llibres.

I cada dia, les mames gallines feien el mateix ritual, cada matí acompanyaven als seus pollets a l’escola i cada tarda els recollien puntualment, així tots els dies. I va ser així com un grup de gallines es va pensar que es feien amigues, només perquè cada dia anaven a fer el cafè juntes i xerraven una estona, generalment només garlaven de les altres gallines però ja en tenien prou. De tots és sabut que hi ha gallines llestes i gallines estúpides, de fet, les gallines s’assemblen molt als humans, més del que ens pensem. Hi ha gallines amb gràcia i n’hi ha d’espelagarsades, n’hi ha de ponedores i n’hi ha que no han covat mai un ou, n’hi ha de cridaneres i n’hi ha de discretes, a l’igual que les persones, hi ha d’haver de tot.

I fou així com un dia, una gallina que venia del poble es va sentir estranya. Al poble li havien ensenyat a ser educada i això volia dir que de tant en quan, aniria a fer el cafè amb les altres gallines, per tal que no la titllessin de rara i el seu pollet pugues jugar tranquil·lament amb la resta de polls. I així ho va fer, però cada vegada es veia més rara. S’avorria amb les altres gallines, res del que deien era del seu interès, aquestes només es dedicaven a conversar de plomes i parlotejar de tothom, fins i tot de les seves amigues, sempre i quant, és clar, aquestes no hi fossin presents. La gallina de poble estava atordida, que era tot allò ??

I hi va pensar ... va deixar passar un temps i va a tornar a pensar-hi. I finalment va decidir que efectivament, ella era una gallina rara i que no li agradava res de tot allò, que no necessitava lluir constantment les seves plomes ni molt menys empolainar-se d’hipocresia i falsedat per denigrar a les gallines que no cloquegessin juntes. Definitivament, era una gallina diferent o rara, segons algunes, però està clar que això era UN MOLT BON INDICADOR, no pas una ofensa.