Remodel de paiset!

* Text en cursiva extret del programa electoral 2012 de CIU

Transició nacional pujada al núvol a l’espera que vinguin temps millors.

Govern basat en valors (cas millet, cas pallarols, cas pretoria, cas ITV, etc.).

 

Una Catalunya amb més ocupació que sembla ser que no és, però la culpa és de Madrid.

Industria + que mai, Catalunya líder a l’Estat en tancament d’empreses.

Comerç: el model català, regulant tot el que es mou a excepció de les grans superfícies.

Turisme un sector estratègic, alerta!! la gran riques del país, deixem als turistes que vagin on vulguin, que els seus autocars aparquin on vulguin, i que lloguin pisos on vulguin, i de pas apugem els preus per als turistes i de pas que paguin també els pringats del país, retornem als anys 60.

Model català de recerca i innovació, model de retallades continues sense morir en la temptativa.

L’ensenyament, la millor inversió de futur, amb les retallades més grans mai vistes, retallades en docents, en horaris, en manteniment de les instal·lacions, en despeses als centres, en tot el que tingui una partida amb € sense tocar massa a les escoles concertades, perquè fan falta.

Model català d’Universitat, pujada de taxes, acomiadament de treballadors, pujada dels requisits per poder obtenir una beca, etc.

Una Catalunya amb més estat del benestar, sense diners per dependència, allargat l’edat de jubilació, això sí, baixant les taxes dels casinos per tal que tots els avis hi puguin anar sempre que vulguin. 

Un sistema sanitari públic, universal, participatiu i descentralitzat, sobretot públic que han retallat públicament tot el que els hi ha semblat i més i el que no, derivat a la privada, universal si no t’has mort abans que et puguin fer una prova, participatiu perquè són molts els que s’han pujat al carro de robar tot el que han pogut i més sense ni dissimular, i descentralitzat perquè cada regió sanitària pugui fer i desfer  i prevaricar sense que ningú hi digui res. A sí, de tot això se’n diu col·laboració públic-privada. Feu atenció que si ho denuncies  et condemnen segur. 

Facilitar l’accés a l’habitatge, més que l’accés el que es facilita són els desnonaments, per via ràpida.

Finances publiques responsables, s’entén per responsable, retallar tot el que hi hagi sense tocar ni un euro als rics o amiguets, millor retallar els sous dels funcionaris que posar l’impost de successions.  

I aquí ja plego, ja estic  prou malhumorada per una estona.