Sóc força pobra:
- Guanyo menys que 10 anys endarrere
- La cistella del menjar em costa una bona part del sou
- Els nens van a una escola pública però hi ha molt a pagar, de gratuïta l’educació res de res! A més de no ser gratuïta, com que és força elemental les famílies hem de pagar les mancances a mode d’activitats fora l’escola
- Cada cop que surto de casa he de gastar i gastar
- Em costa déu i ajut arribar a final de mes
- Ja no puc anar al teatre ni al Petit Palau ni a l’auditori, etc, només de pasqües a rams podem anar al cinema
- Em canso de mirar i remirar els preus de les coses i de les ofertes
- Ja no tinc vergonya per demanar preu i deixar el que em sembla caríssim
- No puc anar a dinar fora, ni pagar autopistes, ni gastar massa benzina
- D’il·lusions, s’han anat esvaint en veure de prop algunes penúries
I tinc força por:
- De no arribar a fi de mes amb el sou que em pertoca
- De no cobrar a fi de mes, perquè alguns polítics es creuen deus
- De perdre la feina, perquè sé que quan en trobi el que trobi serà ens pèssimes condicions i amb pitjor sou
- De no poder donar una bona educació als meus fills, perquè no la puc pagar
- De posar-me malalta, perquè no puc pagar segons quins medicaments
- De què se m’espatlli alguna cosa, perquè n’hauré de comprar una altra o restar sense.
- D’aquestes idees i egoismes que ens envolten i de tants i tants lladregots que ens volen manar
- De morir-me, perquè els meus, no sé com pagaran el meu enterrament
- De la incertesa, perquè no veig futur ni canvis
- De somiar, perquè se m’està acabant la fantasia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada