He recuperat aquesta carta que vaig publicar no sé on el juliol del 2005, em fixo que han passat gairebé 6 anys, que no són pocs, i tot continua EXACTAMENT igual. No hi ha res a fer ... amb la política ... no hi ha res a fer !!!!! és una combat de resistència i els ciutadans sempre hi tindrem les de perdre.
Audiències i plenaris
El Plenari és tot un ritual per part dels consellers. Un acte per tal que la gent del carrer es cregui que pot arribar a saber alguna cosa de les decisions consistorials. Una cerimònia en la que es cultiva molt bé el procediment de callar allò que fa enutjar i remarcar el que es vol que s’escolti, on els consellers es feliciten entre ells, la cortesia que no falti, però pensant en la glòria perden la memòria.
L’Audiència Pública, en canvi, és de caire més senzill, la gent que hi assisteix, generalment tots força empipats amb la gestió de l’administració, es despatxa al seu gust, s’hi va escoltar de tot i en tots els tons, en català i en castellà, utilitzant un lèxic ben senzill i en alguns casos estridents però clar i evident per a tothom. Les companyes de Navas i jo mateixa ens vam despatxar a gust esmentant totes les vergonyes de l’Ajuntament al nostre barri i ja us ho dic, ens vam quedar ben a gust; en algun moment on jo mateixa sentia una mica de vergonya per les coses que es deien, els nostres representants estaven força temperats, és notava la seva experiència en aquesta disciplina. Les respostes, es clar, van anar sempre fora del test , ells s'ho tallen i ells s'ho cusen.
Com diem en aquestes contrades, no hi ha pitjor sord que aquell que no vol escoltar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada