Un dels inconvenients de la cultura espanyola és que l'enveja és el seu esport nacional. Així, no és d'estranyar que molt sovint les idees s'expressin més des del fetge que des del cap. Almenys aquesta és la impressió que em donen moltes persones quan parlen dels funcionaris. Fa molt de temps que des de sectors privats de la societat es va difonent la idea que el sector públic, en general, i els funcionaris, en particular, són un llast per al benestar de la societat. D'aquesta forma s'ha aconseguit que l'opinió pública associï la paraula funcionari a un concepte de treballador poc eficient, quasi com un insult. El mateix que, en general, s'ha fet amb tot el sector públic. I això és tant fals com injust.
Hi ha un ampli sector econòmic que està desitjant apoderar-se del gran pastís econòmic que és el sector públic. Per aquest motiu denigra la gestió pública perquè aquesta sigui externalitzada i passi a les seves mans privades. Però no oblidem que des d'on millor es poden gestionar els recursos de tots és des de la titularitat pública i no pas des de mans privades. El mateix es pot argumentar referit al col·lectiu de treballadors públics.
Fa uns dies, el senyor Isak Andic (empresari turc i accionista principal de Mango) va dir el següent: "Pedir a la Administración pública que, en la medida de lo posible, parte de la remuneración de su personal sea variable para ganar en agilidad y eficacia y que su estabilidad en su puesto de trabajo sea similar a la de la empresa privada. Por supuesto, de cara a las nuevas incorporaciones, ya que se entiende que los derechos adquiridos no se pueden modificar". En primer lloc, li recordaria a aquest senyor que l'index de temporalitat al sector públic és d'un 35%, a un nivell equiparable al sector privat. En segon lloc, la remuneració del personal ja fa temps que és variable, però a la baixa, ja que durant molts anys ha patit congelacions, pujades inferiors a l'IPC i aquest any i el que ve, una retallada del 5% de mitjana.
En tercer lloc, li diria que el fet de la permanència en la feina no és una prerrogativa sinó la conseqüència de la garantia de la seva imparcialitat. Nogensmenys, hauria de saber que actualment un funcionari pot ser acomiadat si no compleix amb la seva feina. Ara, si allò a què es refereix és a què els funcionaris puguin ser acomiadats discrecionalment, aleshores comet un error.
L'estabilitat a la feina en el cas dels funcionaris no és un "dret adquirit" sinó una garantia d'imparcialitat. El funcionari és l'únic treballador que pot cometre un delicte tipificat al codi penal: la prevaricació. Aquest plus de responsabilitat ve donat per què les seves funcions es deuen al compliment de la llei i a l’interès general.
Recordeu el cas de la Interventora de l'ajuntament de Santa Coloma de Gramenet que era interina i, per tant, podia ser acomiadada discrecionalment com voldria el senyor Isak. Doncs bé, atès que es va negar a signar documents que ella creia que no s'ajustaven a la legalitat i a l’interès general, la van despatxar. Algú s'imagina que poguessin fer fora a un policia per què ha multat a la dona del seu cap? O a un inspector d'Hisenda que ha aixecat un acta a un conegut polític? O a un tècnic que no ha informat favorablement la concessió d'un contracte públic a determinada empresa? O a un metge que no ha receptat productes de determinada farmacèutica? O un jutge? Els exemples podrien ser infinits.
L'única garantia que els diners dels impostos que paguem entre tots seran utilitzats d'acord amb la llei i amb la qualitat que la societat requereix només es pot fer des d'una funció pública independent del poder polític de torn i dels sectors econòmics particulars. Defensar el sector públic i la independència dels seus treballadors és defensar els interessos de tots. Menystenir-los és lícit, però aleshores només es pot fer per a defensar interessos particulars.
Sector Generalitat - FSP-UGT de Catalunya
Full informatiu 2010-44 - 4/11/2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada