Les lleis fonamentals de l’estupidesa humana

Nomes hi han dues coses infinites : L´Univers i l´estupidesa humana i de la primera no estic del tot segur. Einstein

Carlo M. Cipolla (1922-2000) va ser un historiador econòmic italià que va impartir docència en diverses universitats italianes i també a Berkeley, Va explorar l'estupidesa humana formulant la seva famosa Teoria sobre l'estupidesa al llibre Allegro ma non troppo (1988).

Cipolla va arribar a una sèrie de conclusions interessants: que sempre es subestima el número d’individus estúpids que hi ha en circulació, que la probabilitat que una persona sigui estúpida es independent de cap altra característica de la persona, que una persona estúpida es aquella que causa pèrdues a altres persones sense obtenir cap guany per a si mateixa i inclús obtenint-ne pèrdues, que les persones no estúpides subestimen el poder de les persones estúpides, i que la persona estúpida és la persona més perillosa que hi ha, tant des del punt de vista del benestar individual com social.

Heus ací un petit extracte: 

Primera Llei Fonamental: Sempre i inevitablement tothom subestima el nombre d’individus estúpids en circulació

Per molt alta que sigui l’estimació quantitativa que es faci de l’estupidesa humana, sempre quedarem reiteradament sorpresos pel fet que:

1. persones que hom ha considerat racionals i intel·ligents en el passat resulten ser inequívocament estúpides;

2. dia rera dia, amb una monotonia incessant, veiem com entorpeixen i obstaculitzen la nostra activitat individus obstinadament estúpids, que apareixen d’improvís i inesperadament en els llocs i en els moments menys oportuns.

Segona Llei Fonamental: La probabilitat que certa persona sigui estúpida és independent de qualsevol altra característica d’aquesta persona.

No tots els humans són iguals ja que uns són més estúpids que uns altres. El grau d’estupidesa ve determinat genèticament per la naturalesa però no està associat a cap altra característica de raça, sexe, nacionalitat o professió.

El resultat d’amplis estudis demogràfics en diversos sectors de la població va confirmar el poder suprem de la naturalesa: una proporció de premiats amb el Nobel són estúpids.

Tercera Llei Fonamental: una persona estúpida és aquella que causa pèrdues a una altra persona o grup de persones sense obtenir cap guany per a si mateixa i fins i tot sofrint pèrdues.

L’anàlisi de costos i beneficis permet classificar als éssers humans en quatre tipus de persones, cadascuna de les quals ocupa un quadrant en un sistema de coordenades.

• Desgraciat : aquell que es causa un perjudici a si mateix, beneficiant als altres.

• Intel·ligent: aquell que es beneficia a si mateix, beneficiant als altres.

• Bandit : aquell que obté beneficis per a si mateix, perjudicant als altres.

• Estúpid : aquell que causa pèrdues a uns altres, perjudicant-se alhora a si mateix. 

El poder de l’estupidesa

Els estúpids són perillosos i funests perquè a les persones raonables els resulta difícil imaginar i entendre un comportament estúpid. Una persona intel·ligent pot entendre la lògica d’un bandit, aquest vol obtenir beneficis. Ja que no és suficientment intel·ligent com per imaginar mètodes amb els quals obtenir beneficis per a si mateix i alhora procurar beneficiar als altres, haurà d’obtenir el seu benefici causant pèrdues al seu pròxim. En definitiva, les relacions amb un bandit són possibles ja que les seves brutes maniobres es poden preveure i en la majoria dels casos, es pot preparar l’oportuna defensa.

Amb una persona estúpida tot això és absolutament impossible. Tal i com queda implícit en la Tercera Llei Fonamental, una criatura estúpida ens perseguirà sense raó, sense un pla precís, en els moments i llocs més improbables i més impensables. No existeix manera racional de preveure si, quan, com i per què, una criatura estúpida portarà a terme el seu atac. Davant d’un individu estúpid, hom està completament desarmat.

Quarta Llei Fonamental: Les persones no estúpides subestimen sempre el potencial nociu de les persones estúpides.  

Especialment els no estúpids, obliden constantment que en qualsevol moment, lloc i circumstància, tractar i/o associar-se amb individus estúpids es manifesta infal·liblement com un error molt costós.

Resulta veritablement sorprenent que en la majoria d’ocasions, ni les persones intel•ligents ni els bandits aconsegueixen reconèixer el poder devastador i destructor de l’estupidesa. És extremadament difícil d’explicar per què succeeix això. Tan sols es pot formular la hipòtesi que, sovint, tant els intel·ligents com els bandits, quan es veuen abordats per individus estúpids, cometen l’error d’abandonar-se a sentiments d’autocomplaença i menyspreu en lloc de preparar la defensa i segregar immediatament ingents quantitats d’adrenalina davant tal situació de perill.

Un dels errors més comuns és arribar a creure que una persona estúpida només es fa mal a si mateixa, però això no és més que confondre l’estupidesa per la candidesa dels desgraciats. Al llarg dels segles, en la vida pública i privada, innombrables persones no han tingut en compte la Quarta Llei Fonamental i això ha ocasionat pèrdues incalculables.

Macroanàlisi i Cinquena Llei Fonamental: La persona estúpida és el tipus de persona més perillosa que existeix.

Les consideracions finals de la Llei quarta ens condueixen a una anàlisi de tipus “macro”, segons el qual, en lloc del benestar individual, es pren en consideració el benestar de la societat, definit, en aquest context, com la suma algebraica de les condicions del benestar individual.

Si tots els membres d’una societat fossin bandits perfectes, la societat es quedaria en una situació estancada i no es produirien grans desastres. Tot quedaria reduït a massives transferències de riquesa i benestar. Però quan els estúpids entren en acció les coses canvien completament. La persones estúpides ocasionen pèrdues a altres persones sense obtenir cap benefici per a elles mateixes i, per tant, la societat sencera s’empobreix.

En les societats en decadència, el percentatge d’individus estúpids segueix sent igual ; tot i així, en la resta de la població s’observa, sobretot entre els individus que estan en el poder, una alarmant proliferació de bandits amb un elevat percentatge d’estupidesa. I entre els que no estan en el poder, hi trobem un nombre de desgraciats incauts, igual d’alarmant. Tal canvi en la composició de la població dels no estúpids és el que reforça inevitablement el poder destructiu de la fracció i condueix al país a la ruïna.