Gats, gatti, cats, chats, katuak, gatos, katzen, cait, koty, paka, katte, котак, القطط

Tradicionalment, els historiadors tendeixen a pensar que l'antic Egipte va ser el lloc de la domesticació del gat fa uns 3.600 anys. No obstant això,  es va trobar una tomba neolítica  excavada a Shillourokambos, Xipre, que contenia els esquelets d'un ésser humà i un gat. La tomba es calcula que té uns 9.500 anys. Aquest descobriment, juntament amb els estudis genètics suggereixen que els gats van ser domesticats probablement al Pròxim Orient, en l'època del desenvolupament de l'agricultura i després van ser portats a Xipre i Egipte.

A l'antic Egipte els gats eren animals sagrats. Els romans van fer la introducció del gat domèstic des d'Egipte a Europa. A la romana Aquitània, un epitafi del segle I, d'una noia jove amb un gat, és una de les primeres representacions del gat domèstic romà. Tanmateix, és possible que els gats ja fossin a Europa abans de l'Imperi Romà.

Diverses religions antigues creien que els gats són ànimes, acompanyants o guies per als éssers humans, que tot ho saben, però són muts per que no poden influir en les decisions preses pels éssers humans. Al Japó, el Maneki Neko és un gat que és un símbol de bona fortuna. Encara que no hi ha espècies sagrades en l'Islam, alguns autors han afirmat que Mahoma tenia un gat favorit, Muezza. Freyja. La deessa de l'amor, la bellesa i la fertilitat en la mitologia nòrdica, es representa muntada en un carro tirat per gats.

Moltes cultures tenen supersticions negatives sobre els gats. Un exemple podria ser la creença que un gat negre que es creua en el teu camí porta mala sort, o que els gats són familiars de les bruixes. Això va portar a l'extermini generalitzat dels gats a Europa medieval. La pesta Negra es va estendre per les puces de rates infectades ja que a causa de les matances de gats es va produir un augment de la població de rates.

Segons un mite en moltes cultures, els gats tenen múltiples vides. En molts països, es creu que tenen set vides, mentre que en la tradició turca i àrab el nombre de vides és de sis. El mite s'atribueix a la flexibilitat natural i rapidesa que exhibeixen els gats per escapar de situacions perilloses. Els gats cauen sovint de potes i són capaços de girar-se i posar les potes per davant per tal de caure bé.

JO  ...sóc de gats !! se'm nota, oi ??