Em nego a parlar sense menyspreu de la mort d’un altre feixista manifest. Li nego aquell dret -no escrit- de les persones a no ser jutjades el mateix dia en que es moren.

Qui no és capaç de redimir -se en vida no pot ser dispensat en l’expiració. No n’hi ha prou en morir.
I avui mig país fent el papanates i intentant honrar als infames. Quina vergonya i quina falta de seny democràtic, hem de ser la riota de mig món.
Que en la mort el persegueixin les nostres memòries i que la història sigui inexorable .... aquest és el meu desig !!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada