control social és l'estratègia de la distracció que consisteix a desviar
l'atenció del públic dels problemes importants i dels
canvis decidits per les elits polítiques i econòmiques, mitjançant
la tècnica del diluvi o inundació de contínues distraccions i
d'informacions insignificants. L'estratègia de la distracció
és igualment indispensable per impedir al públic interessar-se
pels coneixements essencials, en l'àrea de la ciència, l'economia,
la psicologia, la neurobiologia i la cibernètica. "Mantenir
l'atenció del públic distreta, lluny dels veritables problemes
socials, captivada per temes sense importància real. Mantenir al
públic ocupat, ocupat, ocupat, sense cap temps per
pensar, de tornada a la granja com els altres animals "(cita de l'
text "Armes silencioses per a guerres tranquil·les").
2. Crear problemes i després oferir solucions. Aquest
mètode també és anomenat "problema-reacció-solució". Es
crea un problema, una "situació" prevista per causar certa
reacció en el públic, per tal que aquest sigui el demandant de
les mesures que es desitja fer acceptar. Per exemple: deixar que
es desenvolupi o s'intensifiqui la violència urbana o organitzar
atemptats sagnants, per tal que el públic sigui el demandant
de lleis de seguretat i polítiques en perjudici de la llibertat.
També: crear una crisi econòmica per fer acceptar com
un mal necessari la reculada dels drets socials i el
desmantellament dels serveis públics.
3. L'estratègia de la gradualitat. Per fer que s'accepti
una mesura inacceptable, només cal aplicar-la gradualment, a comptagotes,
per anys consecutius. És d'aquesta manera com en condicions
socioeconòmiques radicalment noves (neoliberalisme)
van ser imposades durant els decennis de 1980 i 1990: Estat
mínim, privatitzacions, precarietat, flexibilitat, desocupació
en massa, salaris que ja no asseguren ingressos decents, tants
canvis que haguessin provocat una revolució si haguessin
estat aplicats d'una sola vegada.
4. L'estratègia de diferir. Una altra manera de fer acceptar
una decisió impopular és la de presentar-la com "dolorosa i
necessària ", obtenint l'acceptació pública, en el moment
per a una aplicació futura. És més fàcil acceptar un sacrifici
futur que un sacrifici immediat. Primer, perquè l'esforç
no és emprat immediatament. Després, perquè el públic, la
massa, té sempre la tendència a esperar ingènuament que
"Tot anirà millor demà" i que el sacrifici exigit podrà ser
evitat. Això dóna més temps al públic per acostumar-se a la
idea del canvi i d'acceptar-la amb resignació quan arribi
el moment.
5. Dirigir-se al públic com a criatures de poca edat. La
majoria de la publicitat adreçada al gran públic utilitza discursos,
arguments, personatges i entonació particularment
infantils, moltes vegades pròxims a la debilitat, com si el
espectador fos una criatura de poca gran o deficient
mental. Com més s'intenti buscar enganyar a l'espectador,
més es tendeix a adoptar un to infantilitzant. Per què?
"Si un es dirigeix a una persona com si ella tingués l'edat
de 12 anys o menys, llavors, en raó de la suggestió, ella
tendirà, amb certa probabilitat, a una resposta o reacció
també desproveïda d'un sentit crític com la d'una
persona de 12 anys o menys "(veure" Armes silencioses per
guerres tranquil · les ").
6. Utilitzar l'aspecte emocional molt més que la reflexió.
Fer ús de l'aspecte emocional és una tècnica clàssica
per causar un curt circuit en l'anàlisi racional i, finalment,
en el sentit crític dels individus. D'altra banda,
la utilització del registre emocional permet obrir la porta de
accés a l'inconscient per a implantar o empeltar idees, desitjos,
pors i temors, compulsions, o induir comportaments.
7. Mantenir al públic en la ignorància i la mediocritat.
Fer que el públic sigui incapaç de comprendre les tecnologies
i els mètodes utilitzats per al seu control i la seva esclavitud. "La
qualitat de l'educació donada a les classes socials inferiors
ha de ser la més pobra i mediocre possible, de manera que la
distància de la ignorància que planeja entre les classes inferiors
i les classes socials superiors sigui i romangui impossible de
assolir per a les classes inferiors "(veure" Armes silencioses per
guerres tranquil · les ").
8. Estimular el públic a ser complaent amb la mediocritat.
Promoure el públic a creure que és moda el fet de
ser estúpid, vulgar i inculte.
9. Reforçar la autoculpabilitat. Fer creure a l'individu
que només ell és el culpable de la seva pròpia desgràcia, per
causa de la insuficiència de la seva intel·ligència, de les seves capacitats
o dels seus esforços. Així, en lloc de rebel · lar contra el sistema
econòmic, l'individu s'autodevalúa i es culpa, el que genera
un estat depressiu, un dels efectes és la inhibició de
la seva acció. I, sense acció, no hi ha revolució!
10. Conèixer als individus millor del que ells mateixos
es coneixen.
En el transcurs dels últims 50 anys, els
avenços accelerats de la ciència han generat
una creixent bretxa entre els
coneixements del públic
i els coneixements posseïts i utilitzats per les elits
dominants.
Gràcies a la biologia, la neurobiologia i la psicologia aplicada,
el
"sistema" ha gaudit d'un coneixement avançat de l'ésser humà,
tant de
forma física com psicològica.
El sistema ha aconseguit conèixer millor a
l'individu comú
del que ell es coneix a si mateix.
Això significa que, en la majoria dels casos,
Això significa que, en la majoria dels casos,
el sistema exerceix un control
més gran i un gran poder
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada