Els fonaments trontollen

Sabeu aquelles jardineres rodones grosses de metall, que posen els ajuntaments als carrers i que normalment utilitzem per reposar el pandero, doncs avui hi he vist una caca de gos –petit- per ser més exacta, al damunt i ben bé a la voreta, just allà on normalment hi deixem anar el cansament. I ho he vist clar, és impossible que el ca que ha fet aquells cagallonets hi hagi pogut pujar sol i ja no dic baixar-ne sense esmicolar-se el musell.

Caminant pel mig del carreu, una bona dona, ben vestida i empolainada, s’ha mocat i ha deixat anar el mocador al bell mig de terra. Jo venia de cara, l’he vista bé i l’he mirat amb cara de dolenta, m’ha sentit renegar però ni s’ha immutat.

Aquest estiu esperant en un pàrquing de platja per poder aparcar i anar a la platja , entra un cotxe desprès de nosaltres i es posa de cara, també esperant. Al cap de 5 minuts, arriba una parella de guiris amb les claus d’un cotxe a les mans, apunt per deixar una plaça lliure. Doncs per poc arribem a les mans amb la senyora de conductor de l’altre cotxe, aquesta escridassava dient que ells feia més estona que s’esperava, que quina poca vergonya teníem, que ells havien entrat al pàrquing desprès de nosaltres perquè havien sortit a donar un volt a veure si trobaven aparcament fora, però que feia moltíssim que s’esperaven. Va dir de tot i va acabant insultant als catalans (exceptuant al seu home que com que no va sortir del cotxe li va dir que era massa educat per ser català).

I al metro de bon matí, amb aquells ulls encara una mica esbiaixats per la mandra, doncs entra el/la col·lega de sempre, empenyent com un elefant a tots els que se li posin a tret i amb els super-mega-auriculars a tota castanya, òbviament la música sempre és d’un gust pèssim. I apa, a tragar bodris.

I seguin al metro, entra una panxa i darrera veig a una dona jove enganxada, amb cara d’esgotament, per dins i per fora. I tothom ho veu, si gairebé omple mig vagó de metro. Doncs no s’aixeca ningú, ni els dels banc reservat ni els altres, tothom està enfeinat i/o molt cansat. Fins que la dona s’apropa tant a un noi jove assegut que li emplastra la panxa al nas, li va just a l’alçada. El xaval, finalment es dóna per al·ludit, fa el galant i s’aixeca.