Les 1001 diferències

Hem tornat a França de vacances, per allò de la tranquil·litat, de poder portar estelades al cotxe sense que ens el ratllin i poder parlar català tranquil·lament sense que ens mirin malament, etc. Vaja, per estar tranquils i gaudir de les vacances tranquil·lament.

I un cop més he pogut observar unes quantes diferencies destacades entres els francs i els ibèrics.

Per exemple:

- Els francesos no criden als bars o restaurants, pots estar tranquil·lament escoltant només als teus interlocutors.

- Els terres dels carrers estan nets, res de papers, ni burilles, ni gots, ni rentadores, ni matalassos.

- A la platja, la gent es banya i deixa sense vigilància les seves coses, aquí fa més de 20 anys que és del tot impossible, de fet, si t’adorms és possible que et fotin les calces.

- Quan un vigilant de platja xiula, el banyista li fa cas, crec que aquí no he vist mai ni una cosa ni l’altra.

- La gent saluda, sempre, fins i tot si no et coneix. I les criatures també.

- Quan vols girar amb el cotxe, et deixen passar i a més sense perdonar-te la vida.

- Als passos de vianants, els cotxes s’aturen i gairebé sempre.

- Als ascensors i portes, no hi ha empentes per passar el primer.

- Els ciclistes són molts i molts i van per carretera tranquil·lament i en família, a banda hi ha moltes vies paral·leles a la carretera només per ciclistes.

- En cap restaurant, bar o botiga ens han tornat el canvi malament o ens han cobrat alguna cosa de més.

- No he pogut identificar a cap “listillo” d’aquests que tant abunden a la península, gairebé tot opera en un cert ordre, el bullici es endreçat.

- Fent cua a l’autopista i a la carretera, no hem escoltat ni un clàxon, res, tot sense desori.

- Ni un sol moment m’he sentit malament o tractada diferent per ser estrangera ans al contrari. No he pogut sentir aquella sensació de "au passa, turista ruc" que sovint palpo a casa meva.

- En definitiva, la meva impressió és que la gent té en conte als altres, la gent és respectuosa, cordial, educada, i per aquí, fa temps que n’anem justets de tot això.

Algú va dir un dia que si es rascava a un basc, a sota hi havia un espanyol, en canvi si es rascava a un català, a sota hi trobaríem a un francès. Doncs no em desagrada la idea.

Us ho ben dic, tot plegat, lamentablement NO és un mite.

I per coses com aquestes hem decidit no tornar a viatjar per les espanyes. 

I jo tant ampla i més tranquil·la.