Crec que no és la primera vegada que ho he
confessat, però ara a més, surto de l’armari. No suporto als PPros, si voleu
que desaparegui de la vostra vida, digueu-me que voteu al PP (o a qualsevol que els avanci per la dreta, que a Espanya
abunden i es reprodueixen fàcilment) i
si a sobre hi detecto una molleta d’orgull igual, abans de marxar, us vomito a
sobre.
Se m’ha acabat la tolerància i el respecte per alguns,
intento ser respectuosa i oberta obeint un sentit d’apreciació a la llibertat, però ja
no en puc més i ja no en vull més a prop meu. I perquè no puc dir el que penso?
i fer el que em roti? I es clar que puc, no faig pas mal a ningú, ans al
contrari, si el fàstic sempre és mutu. Només me les piro, em desaparec, us oblido,
us ignoro i es clar a Can FB us bloquejo. Que no us vull veure, que no en vull
saber res, que se me’n refot qualsevol
opinió (per dir) que pugeu tenir, que no gasto saliva ni mitja idea a debatre
amb pallussos franquistes, em feu pudor mental.
Així que ja ho sabeu, xiquets i xiquetes post franquistes,
estalvieu-vos les lliçons, el omplir-vos la boca amb segons quines paraules, el
negar evidències i el buscar despropòsits, pena em feu els que heu de
treballar de sol a sol i els hi doneu el vot, però ja us ho fareu. Jo, a punt
per marxar i oblidar-vos per sempre, sempre més.
I no surto pas de l’armari per vosaltres, ca i
ara, ho faig només per la meva salut. I
per respecte, respecte als meus i a mi mateixa.
¿Vais a necesitar traducción??
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada