Sóc amiga de molta gent però només uns quants són amics meus. Fer d’una ànima un amic és un trajecte que vol el seu temps.

Però encara són molts els que es confonen i es creuen el que no és. Amb els temps que corren i la vida que vivim, és fàcil caure en un garbuix de sentiments.
Em sento bona persona i tinc cura dels meus amics, són escollits i selectes i mai ho són per casualitat. En aquest aspecte em sento afortunada i lliure.
Amics meus, ja ho sabeu, no ho sou perquè sí, som amics perquè em voleu i perquè jo us vull, una mai és amiga només per casualitat. Sapigueu que no serà pas una estupidesa la que ens faci rompre. Sapigueu que els que heu entrat al meu cor hi sereu sempre, passi el que passi.
I els altres, doncs ja sabeu que no érem amics, potser només ens ho vam pensar perquè de conegut a amic hi ha un bon tros.
Va per vosaltres, els que esteu sempre al meu cor.
Aunque nos une otro tipo de lazo, espero estar en ese "corazón".
ResponEliminaUn abrazo.
Vanesa
Prima, hace años que estaís en mi corazón y por partida doble. Me acuerdo bien del dia que te conocí con tu hermana y de lo mucho que os quiere mi maridito. Me lo habies puesto muy fácil. Un besote!!!!!
ResponElimina