Amics

Sóc amiga de molta gent però només uns quants són amics meus. Fer d’una ànima un amic és un trajecte que vol el seu temps.

Puc dir que no perdo amics fàcilment, el que si em passa és que vaig deixant gent pel camí (ja no arrossego als que es molesten per les meves idees), des de fa un temps llarg, trio una mica la gent que m’acompanya. Algun amic he perdut (en el temps o en l’espai) però encara ara penso en ells i me’n recordo, o sigui que són al meu cor.

Però encara són molts els que es confonen i es creuen el que no és. Amb els temps que corren i la vida que vivim, és fàcil caure en un garbuix de sentiments.

Em sento bona persona i tinc cura dels meus amics, són escollits i selectes i mai ho són per casualitat. En aquest aspecte em sento afortunada i lliure.

Amics meus, ja ho sabeu, no ho sou perquè sí, som amics perquè em voleu i perquè jo us vull, una mai és amiga només per casualitat. Sapigueu que no serà pas una estupidesa la que ens faci rompre. Sapigueu que els que heu entrat al meu cor hi sereu sempre, passi el que passi.

I els altres, doncs ja sabeu que no érem amics, potser només ens ho vam pensar perquè de conegut a amic hi ha un bon tros.

Va per vosaltres, els que esteu sempre al meu cor.